Optimista

Masses dies tristois. De vegades cal decidir que avui és un dia per estar content encara que hi hagi un piló de circumstàncies que s'esforcin a desmentir-ho.



Plou a dins de casa
hi ha dies que tot va fatal
però avui soc optimista i m'és igual!

Barreges. Egipte. Catalunya.Cançons.Gent al carrer

Porto tot el cap de setmana de clausura amb companys de Sol i Serena, La Criatura Verda, Biella Nuei i un jove grup Tolsenc treballant en un dels projectes de la Ciutats 3.0. Ha estat una col·laboració express amb arranjaments i gravacions a la vena. Sempre és una bona experiència treballar amb gent diferent, amb mètodes i criteris diferents. Ajuda a avançar.
Com que el cap de setmana ha estat de barreges de cançons de taverna olotines amb tonades occitanes, arranjaments pseudo-manouche i himnes llibertaris i unes quantes rareses més, la cançó quotidiana no podia sortir d'altra manera.


(no sé què ha passat amb el video que ha quedat a un pas de la psicodèlia. Prometo que tocava la pandereta de veritat a l'estil tamburello)



I ara cantaré cançons, de moda napolitana
ho faig a la catalana, per minyones i minyons.

I avui la cançó és de dia, per això en puc fer soroll
malgrat el dia ser moll, al cor en tinc alegria

I en canto sense embuts, tancat a la meva cripta
que l'antic govern d'Egipte, gairebé ja n'ha caigut

La gent surt a cor què vols, a cridar en el carrer
més n'hi havia ho sabeu bé, el dia deu de juliol

Psicofonia

... i amb la d'avui ja en son 23 les cançonetes (o retalls d'idea sonora) penjades des de la nova etapa d'aquesta Música Quotidiana.
Porto uns dies de marató musical... ja m'agrada, ja... però soc dels que creu que la virtut està en la mesura i fa dies que la creativitat va a tot drap. Molts projecte entre mans que m'obliguen a estar al 120%... però estic content perquè malgrat tot vaig complint dia a dia (i asseguro que hi ha dies que no és gens fàcil). Avui, la cançó no havia de tenir lletra -i així sembla que sigui- però resulta que sí que en té. Podeu desxifrar què diu?...

Fragment

Música per teatre, música per projecte internacional, música quotidiana... i per acabar-ho d'adobar, Marta Rius amb la seva Contrabanda al Tastautors de Cardedeu! Son quarts de 5 de la matinada i tinc el cap saturat. Avui un fragment per complir. Bona nit.

Pluja fina

Fa uns quants dies que la cosa va més de cantautista. Avui canvi de rollo. Pluja i pianet.
Això de fer cançons i tonades diaries, sense marge per la repetició ni la meditació i sovint ni per la correcció d'errors, té els seus problemes... un dels quals és que tot m'acaba sonant i tinc dubtes de si allò que acabo de fer ha sortit del meu magí o és un pur plagi subconscient de la banda sonora dels teletubbies (per dir alguna cosa). Pluja fina gravada amb el mòbil.

La cuca i del gratacels

Em sento estafat (suposo que com tants d'altres). Rectifico, no és que m'en senti, és que ens han estafat! Aquesta crisi no és més que el resultat de l'afavoriment de l'especulació com a mitjà d'enriquiment dels que ja tenien quartos com per invertir, ergo el problema ve de la llei que els ha permès fer-ho iiiiii les lleis les fan els polítics. Per tant som al cap del carrer. Perquè ningú ho ha parat abans si la injustícia és de per sí enorme? Evidentment el resultat és dramàticament esperable. Queda un forat que es tapa amb les misèries de la majoria.






El gratacels,
quan més alt és, més fondes en té les arrels
la zona obaga del diner
diu que n'és freda com el gel
i la Cuca el seu cau hi té
des d'allí no es veu mai el cel.
Aquesta cuca de mil caps
no hi enten de cor ni de fel
Amb fil primet vesteix son cau
fent un teixit fi com el tel
A poc a poc tot ho ha esmotxat
com un cap calb i sense pèl
S'aprofita del món rodó
i de la torre de Babel
i si es presenta la ocasió
atia Caïn contra Abel.
Tenir el poder, tenir el diner
és el seu únic gran anhel
Viu envoltada de verí
i menja pa, nous i mel.
CAP ESTEL SENSE CONTROL
SOLCA EL CEL SI ELLA NO HO VOL.

LA NOIA GAT

El fet d'haver de fer una cançoneta al dia et fa tenir el cap actiu i qualsevol pretext és bo. El motiu d'avui no és rellevant però ha acabat sortint un perfil de personatge que crec que és força comú. No sé si en coneixeu d'aquestes (o d'aquests, ara no serem sexistes, malgrat és un tic que he observat més en les noies). A mi m'en venen un parell al cap, pel cap baix.



Ella és la noia gat
que a la gent roba la tendresa
Amb el somriure assajat
I falsa modèstia pretesa

Però ara la gent ja ho sap
Quan la veu pel carrer
I quan passeja pel mercat
que jo ara també ho sé

Ella fa com si res
Fleuma sense basarda
Va robant la tendresa
La roba i se la guarda

I en arribar a casa
Quan ningú la veu
Als seus gats els regala
La tendresa que li doneu

Amb el posat altiu
Pels carrers serpenteja
Somriure procliu
Tot posat i estratègia

"L'estaca encara hi és" o "Allò que en Llach oblidà"

Ja procuro per la meva salut i evito els excessos (greixos, alcohol i estupidesa populista de mitjans de desinformació) però malhauradament sovint la merda massa curulla, sobreix i tot ho empastifa i sense buscar-ho m'acaba arribant.
A banda de les garrotades econòmiques que ens plouen i el tàcit retrocés al funcionament del segle XIX -que és obvi que pel cap baix ens han enredat els últims 30 anys polítics de tots els colors)- a sobre cal patir les tonteries de la sra PP.
Com es poden perdre tants anys, tantes i tantes energies i encara seguir justificant la cerca d'un "encaix"!!? Un projecte així en qualsevol empresa s'aborta! Fins quan perdrem bous i esquelles!? I energies! Fins quan haurem de dedicar gent vàlida a buscar encaixos en lloc de dedicar-la a tirar endavant el país, farien moltíssima més feina! Seriem a anys llum d'on som!



I amb lo de l'Estaca
quanta raó
tenia en Llach!
ell, si senyor!
Però va oblidar d'explicar que calia estirar
en la mateixa direcció!

Que n'és podrida
ja en fa molt de temps
però ella mai cau
perquè massa amatents
L'anem estirant per aquí i per allà. Ens hem d'organitzar!
I hem de ser més valents!!

Aviam si d'una vegada
ens posem d'acord!
algú pren el timó
i ens du a bon port!
Quin serà el dia de sumar energia i estirar amb alegria
tots junts i ben fort!

Comprar Comprar Comprar

Tirar endavant diferents projectes que em demanen força atenció i energies cadascun d'ells per separat de vegades m'esgota, però l'empenta, la il·lusió i de vegades la mala llet ajuden a avançar. Els tranquils dies de família i llar de foc el conscient es relaxa i el subconscient aflora posant fosques reflexions entre angelicals rotets d'all i oli del dinar.
(volia posar dibuixet però no estic a casa o sigui que queda pendent per demà)



Has d'anar a comprar patates
i ous per poder fer un ou dur
compra coses a la vida
compra coses i vent-te tu

Anar corrents fins a la feina
anar corrents a comprar el pa.
Va passar mentre corria
la vida se'n va cansar...

365 dies és el que dura un minut
tens un cor de cafeïna embotit dins d'un embut

L'ambulancier

Avui, de haig de marxar depressa i no tornaré fins al cap d'un parell de dies, o sigui que toca cançó express... i parlant d'anar depressa...

Minuet del cul estret

Fa dies que em rondava pel cap de jugar amb això... i cal admetre-ho, queda palès que el tal Mozart no m'arriba a la sola de la sabata. Ell va trigar... bufff un munt! (ara no recordo si va començar a compondre als 5 o 6 anys). Jo sí que sóc un veritable nen prodigi! (ehem... de trenta-dues primaveres :-)

Avui no plou

Cagu'm l'ou duc el paraigües i avui va i no plou / i jo que avui estava tan trist/ passo per davant teu i faig que no t'he vist /i segueixo caminant tot sol.

Ahir, xerrant amb en Casellas ( http://blocs.mesvilaweb.cat/Tinell ) el vaig haver de deixar amb la paraula a la boca per poder penjar el post a temps (evidentment després vam seguir i se'ns va fer taaard...) i avui pam! he fet salat.
Bé, tan és. Cançó de pluja solana amb dibuixet d'estar per casa.

El veritable orígen dels estels

;-) Cançó bonica...



En un llit de teules
ha passat la nit
De gros que era el somni
no hi cabia al llit

De gros que era el somni
ha pujat al teulat
sense presó per sostre
per fí ha somiat

Amb els ulls clucs somreia
mentre s'adormia
cada somrís que feia
un estel s'encenia.

Filosfia infantil a la cassola

Avui filosofia infantil a la cassola. La presentació potser és molt trivial però el missatge no. Sovint redescobreixo la sopa d'all (no sé si és perquè sóc més llest i m'adono abans de l'evidència o és sóc més totxo i l'oblido més aviat). El cas és que sovint no em moc d'alla mateix on era.

Per últim una curiositat. Matemàticament l'espiral que s'aproximaria a la closca d'un caragolet d'estar per casa (el típic que se'm fot les bledes i els enciams) és r = ab^θ on r és el radi i ^θ és l'angle.







La vida és com un caragol
passes mitja vida viatjant sol

Com un caragol, la vida n'és
passes mitja vida fent voltes al mateix.

L'ona de la platja

Dia rúfol a la Garrotxa. Un dia d'aquests que no tenen horitzó i el cel es confon amb el mar. D'aquests que has d'estar animat per tal que l'humitat i la grisor no se t'enduguin.






L'ona de la platja arriba, trenca i s'en va,
i s'en va lluny no torna més un cop trencada es desfà
els teus ulls es trenquen i dibuixen l'horitzó
però no el poden veure perquè estan negats pel plor.

Espolla -Capital del caliuet

A Espolla, capital del caliuet i de la glosa de retruc, un cop l'any s'hi alineen els astres i s'hi barregen l'oli amb la garnatxa i la cançó amb les carxofes.
La foto és molt dolenta perquè no sé per quins set sous, em va fer un xic de vegonya fer la foto des de dalt de l'escenari, serveixi però de testimoni.




Oh! que bé que s'hi està a Espolla
Bona gent, de gent una colla!

Monarquia republicana
de petxina i catalana

El guripa de la pipa
el patè de l'empordà
el "plegatin"que ja m'atipa
dels ocupes en retornar

L'entrenador sense futbol
i l'Hereu contra la Tura
en Tarzan que fa el què vol
en Ferriol ningú l'atura.

La bota presideix l'acte
també hi ha qui s'insinua
a la llista de contactes
i la festa continua!

El mon és molt gran

Ball pla + cosa standard que no sé què és.
La foto, ja em perdonareu però ara no m'anava bé de sortir a fer-la o sigui que l'he demanat al Sr. Google si m'en podia deixar una (es veu que és d'un tal Nasa).



Amb l'esquena a la paret
Al sol em quedo quiet
Aquest món és molt gran
per anar sol caminant.

Sé que no sóc ningú
per demanar que vinguis amb mi
Però si vols vindré amb tu
i farem junts el camí.

Käytät

Aquest hivern no fa fred.
No fa gaires anys, vaig viure l'hivern més cru que recordo en un pis sense calefacció amb molt de finestral que no acabava de tancar bé i a -13º al carrer amb dos pams de neu... això a la Garrotxa! Com deu ser un hivern cru a Finlàndia? I com ha de ser l'arribada del bon temps després de tants mesos de fred?
Avui una cançó en finladès (com que no tenia cap finladès a mà, he tirat de traductor de google... o sigui que si hi ha algun finlandès poso la traducció en anglès i demano disculpes per l'accent i la ben segur pèssima traducció :-)



Ei lunta kadulla Nyt voit suorittaa There is no snow in the street now you can run. Ja no hi ha neu al carrer ara ja pots córrer.

Camí de Girona

Fer cançonetes al vespre, amb els nens dormint, té el perill enorme de fer que les cançons surtin com la d'avui... suaus i tranquiles perquè ningú es desperti. La d'avui té un punt d'"El cafè de la república" (amb totes les salvetats i respectes vers les caràtules sonores de tan il·lustre programa).
Avui també adjunto una foto d'aquest vespre mateix.



Avui ha estat un dia preciós. Hi ha dies que estar viu és brutal.

Rebaixes

Avui hagués pogut anar de rebaixes i m'hagués pogut comprar una bossa nova. Ara en fan a tot arreu i les trobes a per tot. A dins de la meva bossa hi posaria un ball plà. (clar que la bossa és nova i pesa i el ball plà potser costarà de trobar)

La Plaça del Rei

El cicle de músiques de Barcelona torna a tenir problemes. La cançoneta d'avui va com a homenatge i suport a aquest cicle tan important pel país i tan ignorat i menystingut per les institucions que l'haurien de vetllar. Quina país!


Adjunto la carta de l'associació:

Companys, companyes,
el Districte Ciutat Vella cita a l'Associació per dir-li que tenen una carta d'uns veïns que es queixen de molèsties. Suggereixen canvis (d'emplaçament, d'horari) que desvirtuarien o, simplement, eliminarien, aquests divendres tan participatius.
Ens deus conèixer, o tens coneixement del que fem, sinó et podem dir que és un goig veure la plaça plena de rotllanes i cares somrients ballant danses tradicionals. És una realitat que d'allà han sortit grups de música, amistats fugisseres i matrimonis perdurables fins al dia d'avui.
Anirem a parlar amb el Districte, farem propostes de REDUCCIÓ DE VOLUM (volum màxim corresponent a 500W, canvi de lloc de l?escenari perquè no enfoqui a l'entrada de la plaça), REDUCCIÓ DE DIES (20 divendres al 2011 en front dels 24 del 2010), REDUCCIÓ D'HORARI (fi de les actuacions a les 23.45h, fi del desmuntatge d'escenari i de l'equip de so 24.30h), COMPROMÍS DE DIÀLEG I CIVISME (un grup de noies joves s'han fet voluntàries per anar a parlar amb la gent que ha signat la carta, tot i que no sabem si en són molts o pocs), etc.
Que volem de tu? que ho sàpigues. Que ens donis suport moral (i pràctic, si coneixes algun peix gros). Avui recollirem signatures abans de que ens acomiadem fins a la primavera; si vols pots signar-ho tu també. També pots escriure'ns. Tot pot servir per fer gruix quan anem a defensar que les DANSES A LA PLAÇA DEL REI són un patrimoni (immaterial?) d'aquest nostre pobre? brut? trist? dissortat? país.

Associació Danses a la Plaça del Rei
24 de desembre del 2010

(la foto és de l'Astrid Cardona Plantada)



Avui, a la primera! Normalment aprofito alguna estoneta com quan rento els plats per parir la idea i al vespre em poso a plasmar allò embastat i trigo entre mitja hora i una i mitja a fer tot el procés. Avui la cosa anava de música folk a la salut de la Plaça del Rei i per tant tocava violinet. L'he tret de la funda, he apretat el botó de gravar i amb menys de 5 minuts, feina feta! (pim-pam! pensada, tocada i gravada). Espero que sigui un bon senyal de cara a la ràpida i satisfactòria resolució de la història.

Esguard

Els somnis de la vida sovint son com pedres arrossegades pel riu que poc a poc van perdent la forma.
Ahir llegia un text teatral de la Caterina Albert (na Victor Català) i en una indicació parlava que l'actor havia de tenir l'esguard perdut... precios. Era molt més que dir dir que havia de tenir la mirada perduda. Sense voler dins del meu caparró seglevintiunià vaig traduïr esguard per mirada i em va semblar tan pobre... Declaro avui dia universal de l'esguard! L'ànima a vessant pels ulls.

A la cançoneta d'avui l'he liat i he esborrat un tros que era bo i un parell de pistes senceres i tot se m'ha mogut i ha esdevingut un desastre desastrosament desastros o sigui que ho he apedaçat una mica i així queda.




ESGUARD

El teu esguard, el dia somriu,
la vida et rosega.
Els teus anhels, còdols de riu,
la vida arrossega.
A cada bleix, tot mor tot viu.
L’arbre es doblega
i no té fulles a l’estiu.

Algú ho havia de dir!

Ho sento. Espero que ningú se m'enfadi. No tinc res en contra de cap grup (sé el pa que s'hi dona i més aviat tendeixo a considerar-los companys de feina) però personalment dec tenir la pell fina i se m'arriben a fer força pesades certes insistències (que per altra banda entenc que deuen ser necessàries per tal que el nom d'un grup arribi a TOTHOM però també és raonable que n'acabis una mica tip).
Per tant espero que ningú entengui la cançó com una agressió sino més aviat com el què és, una petita sàtira a la polonesa feta amb mitja horeta.

L'etiqueta de "grup magdalena" no me l'he inventada jo, l'altre dia va sortir en una entrevista de la ràdio quan es referien a aquesta mena de grups que cantaven el menús de l'esmorzar com a paradigma de la quotidianitat, i em va agradar.



JO VULL SER UN GRUP MAGDALENA

Jo vull ser un grup magdalena
ser un grup d’aquests tan guais
que vénen de caus i esplaaaais

Jo vull ser un grup magdalena
i poder fer cançons
de lo bruts que duc els mitjons

I explicar sense cap risc
Lo brut que és el pis on visc
I entretenir-me tot cantant
Comptant molles de crosant

Poder fer cançons
De carrers i carrerons
Que hi ha a Barcelona
Així anem passant l’estona

Jo vull ser un grup magdalena...

Als concerts fer rodolins
cantar sobre els meus veïns
Especialment de les veïnes
I dels estius a les piscines

Reconec ai amics meus
que només és fred de peus
però almenys en una ocasió
vull ser el "grup revelació"

Sobretot perquè estan de moda
i surten a ràdio i tele
i dignifiquen l'ukelele

Sobretot perquè estan de moda
de l’Enderrock és el gran tema
també d’ICat FM

Jo també vull ser un artista
de la cançó costumista
Prometo comptar els estels
I sovint sopar falafels

Com els altres fer el tranquil
I fer música com infantil
Però que ara ja no ho és
Ara és el que mola més

Jo vull ser un grup magdalena...

L'altre dia els amics de en Manel em van dir, inspira. I ho vaig fer.

Pessebre Musical

I no és maco?
La típica estampa d'un llevant de taula (d'acord, d'acord, a les taules hi havia més gent i les majorales no eren tan velles i no hi ha gots ni plats ni res de res i tots semblen deprimits perquè miren a terra)Però queda plenament compensat per la pastora acordionista del segle I a.C. L'altre cosa espatarrant és el pandero que és minúscul però l'he fet com els de veritat, amb fusta i pell i sona! (els picarols no m'hi cabien)
Per últim si no ho dic rebento: No trobeu que el sacaire s'assembla un tou a en Xavier Orriols?

Els Reis córren per casa!!

Finalment he pogut tornar a gravar!! Això si, el mètode és força més cutre que de costum (Micro de minidisc directament a l'ordinador... amb el sorollet del ventilador de la CPU de fons) però mentre no aconsegueixi un altre sistema m'hauré de conformar amb arreglar els mal de caps amb tirites.

Aquest vespre passat he estat tocant una mica per relaxar la mainada i que s'adormissin ja que estaven nerviosos per l'arribada de ses Majestats D'estapercasa i tocant tocant ha sortit això. No mata, però la premissa segueix sent de no dedicar-hi més de mitja horeta entre pensar la cançó i gravar-la.

Bé, que vagi de gust i es veu que ens haurem de seguir portant bé (Massa que ens hi portem!! ens arriben clatellots per tots cantons i encara somriem com xaiets mesells)

Així doncs,

Salut i republica!! i que visquin els Reis!!