MÚSICA QUOTIDIANA

Després de quatre mesos fent cançó dia rere dia, dono per acomplerts els objectius que tenia el projecte MÚSICA QUOTIDIANA on el blog n'és la part visible.

És molt interessant la dinàmica que agafa la creativitat quan t'has d'exprémer el cervell dia rere dia (i més si tenim en compte que aquest projecte ha estat afegit a una vida personal i professional prou curulla, per no dir estressant)
Sovint m'he trobat arribant a les 3 o les 4 de la matinada a casa i haver-me d'arremangar la neurona, i llavors tocar, gravar i penjar la cançoneta i l'endemà a les 8 a córrer!
Evidentment hi ha cançons que les amagaria sota una pedra per cutres i mal gravades, però d'altres malgrat l'exigència del procés, son un material prou bo. Aquest garbuix, la aleatorietat, forma part del joc.

Deixo el blog obert perquè no descarto seguir-hi penjant cançons i/o idees, però això sí, a partir d'ara sense l'exigència diaria.

Us vull agraïr l'atenció i molt especialment els que heu anat seguint la odissea dia rere dia. Gràcies. Us ben juro que si no fos per això el projecte no hauria durat ni 15 dies.

Per anar fent boca...

Penjo un petit vídeo de regal.
Aviso que mareja molt.

Camí empedrat

Això de dur claus a la butxaca té el seu ritme...



--- aquests dies no puc carregar les cançons per un problema tècnic del servidor---
Poc a poc intentaré penjar les cançonetes que falten.

Pinya de pi pinyoner

Tanta cançoneta, tanta cançoneta i al final tot m'acaba sonant. Demano disculpes pels milions de plagis involutaris que hauré fet barrejant les 7 notetes de l'escala.
En el fons quan tot està alla mateix, com pinyons dins d'una pinya, el que son importants son els detalls.

Màgia quotidiana

És bonic comprovar que la gent que t'envolta, t'aprecia i t'estima i que valora la feina que fas. Gràcies.

Camp de blat

Sort en tenim que encara hi ha pagesos que llauren i malden per treure espigues de la terra, encara que siguin pocs, o si més no, no suficients per abastir el país.
Quin gran error el capitalisme salvatge en el que estem immersos. Quanta estupidesa, quanta especulació, quanta irracionalitat. Què hem de fer per recuperar el seny?

Fa feredat

Fan feredat algunes reaccions davant la mort d'aquest personatge, encara que fos certa la imatge de dimoni escuat que ens han venut. Qui sent alegria davant de la mort d'altri? i sobretot, perquè?Alleujament potser? És evident que no. El terrorisme és l'altra cara de la moneda de les injustícies socials i econòmiques i evidentment amb la mort del gurú no s'acaba la cosa, ans al contrari. Només se m'acut que l'alegria és el reflex de la pura venjança dels que es creuen agredits. Altrament dit, un linxament a distància. Sense judici. Sense preguntes ni respostes. Ascèptic. Aquest món nostre, de vegades fa por.

Efecte

De vegades treient el fregit de la CPU em passa un efecte estrany, suposo que per alguna qüestió de sincronisme. L'efecte espontani és lleig amb ganes, però en aquest blog tot s'aprofita.

Do i Do#

Avui he fet una minimelodia amb només un do i un do#. Per acabar-ho de vestir li caldria una lletra, que amb guiarra sola es fa difícil.

Si no trobo un cable...

Soc a Osca i no tinc manera de penjar la cançoneta, o sigui que si no trobo un cable, l'hauré de penjar dema.
Bé, no he trobat cable i l'he hagut de regrabar. Aquest cop amb guitarra.

112- La boca

Ahir parlava de les baves, avui de la boca... dec estar anatòmic. De fer música amb la boca, hi ha grans mestres (entre els quals evidentment no m'hi compto) però és divertit. A la cançoneta no hi ha cap mena d'efecte, ni tansols he tret el fregit de la CPU.

111 ! ! !

Ja en porto 111. Els dies passen, els carrers s'han enfosquit... i estic temptat d'anar corrents al llit :). Ja sé que ho he dit altres vegades, però hi ha dies que el tema del blog -malgrat que és molt interessant- se'm fa molt dur. Fa anys que és negra nit i només he pogut dormir quatre horetes miserables la nit anterior, i aquí estic complint com un cargol amb la seva bava.
Au, demà més però com que haig de marxar de bolo a Osca, l'hauré de gravar a les 7 del matí... buf... que n'és de dura la vida del músic motivat!

Mar de roselles

Entre camps, en marges i verdisses les roselles criden: -Primavera!

La mona

La mona. La mona i una mica de Reis. Xeculata amb barca i espelmes amb piles. Les garrafes tenen forat i els nens biciletes. Plou quan caus i no fas cas. Cal rentar-se bé les dents.
Bona nit. (...fuixet... es veu que demà és un dia normal... com si existíssin aitals dies.)

Cerveseta mística

Això de la cervesa vé de molt antic i em desperta la espiritualitat ancestral que pregonament dorm en mi.

Sant Jordi!

Bon Sant Jordi a tothom. És una tradició preciosa. Cuidem-la!

Riu de gener

Plou sobre el Fluvià. Un racó de món com qualsevol altre.

Avui m'aniré posant al dia de penjar les cançons que manquen. Aquests dies, un cop trencada la rutina d'anar de cul, estic més per la família i menys per les cançons... i es nota. En tots els sentits.

Fanalets del Japó

Al vespre a Tortellà fem una encesa solidària de fanalets pel Japó.
Amics i coneguts. Joves i vells. Músics i sacaires (hi hi hi hi... és broma) Salut Xevi Pallàs!
Per cert, costa força tocar el violí al modo oriental intentant fer els seus vibrats de 4a... si hi ha algun japonès a la xarxa espero que m'ho sabrà perdonar.

contra-contrapàs

no és un contrapàs. És fer el burro amb una esferificahió (amb "h" aspirada) de la defragmentació lliuríssima amanit amb un innombrable nombre de llicències. He dit.

Estiu inòspit

Quan de mal féu el senyor Morricone ;-)
Avui he estat mirant les fotos de platja d'en Miserachs dels anys 50-60 amb un turisme incipient i pescadors adobant xarxes. Precioses
Quan de mal fan encara els búnkers hotelers a primera línia de costa

Fa bon dia

Fa bon dia i tinc la casa plena de mainada... la cosa té un punt d'aventura, una mica és com si tornés a ser cap del cau :-)

101

avui no dic res. Apa!

CANÇÓ NUMERO 100!!!!!!!!!!!!!!

Amb l'hàbit adquirit de la música quotidiana sovint tinc la neurona i les orelles actives. Quan entro en un bar on hi ha música, l'escolto i l'analitzo per sobre; línia melòdica, construcció de la base, harmonia... sovint m'enduc sorpreses. La música dels llocs on tenen la tele amb videoclips de música "comercial" és bastant flagrant el tema. Grans produccions plasticoses de ties bones cantant i remenant-se amb una super-base rítmica amb melodies pobres i lletres que si les escoltes te'n fas creus...
Val a dir també que de vegades entre aquestes músiques absolutament funcionals i espero que sense cap altra pretensió, trobes petites sorpreses.
Del tema video no cal que en parlem. Tots els videoclips tallats amb el mateix patró més gastats que un vido de bodes.... de fet semblen videos de bodes cutres fets amb mala llet.

La meva cançó d'avui degudament produïda em temo que entraria dins d'aquesta categoria. :-(

99

en un any de bogeria
una cançó cada dia
més bé o més malament
demà toca la nº cent!!!

El semàfor

encara no son les 7 del matí. Mentre espero l'autobús, la cançoneta brolla sota d'un semàfor.
L'acabo depressa i corrents perquè arriba el bus i em fa un xic de vergonya que m'enxampin... tonteries.

Ball Cerdà

Matí de bolo. Tarda de presentació dels últims llibres de poemes de la Joana Raspall on hi hem posat una mica de música juntament amb la Marta Rius
Segueixo experimentant amb els gèneres típics de la nostra terra. Avui toca el Ball Cerdà.

Fent el burro

El Bogunyà sempre m'amonestava carinyosament dient-me:

-No facis el burro que la palla va cara!

Avui he fet el burro.

Gatet petit

S'assemblen tan els gats petits i els fills petits...

Xiulet

Quan passen dies intensos com aquests se'm queda la neurona seca i costa reemprendre el fil...

L'hotel

Per fi a casa! Dies intensos de nervis i coneixences. Aquests dies tocava tenir el cap en una altra banda o sigui que la cançoneta és pura i durament per a complir.
Per compensar penjo la fotografia de la tapa d'un desaigua d'Igualda.
A l'hotel hi he passat poca estona, però hi feia molta calor i molt de soroll d'ascensor i de refrigeració. No sé perquè els hotels sempre son tan sorollosos (a banda de sentir la farra del "casament casposet" que feien en una sala de la planta baixa, tot i dormir al 6è pis!!)
Bé, tan és. Prova superada.
Tot ha anat raonablement bé. Avui soc tot amor.

Diuen que la mort és justa

Uns tant i els altres tan poc...

Avui, per duplicat, un audio de condicions lamentables però gravat en ple acte proletari que li dona valor documental i a més, un video-cutre-clip /document de procés de creació / i cançoneta, tot a l'hora.

Salut i pessetes.

Quina bogeria d'any

No sé si tothom està igual però aquest any és de bojos. Em pensava que era jo sol que m'emmerdava en masses coses i que tenia masses fronts oberts (Projecte Pandero, l'espectacle poètic "Com un mirall", basat en l'obra de la Joana Raspall , Sol i Serena, anar a l'ESMUC, les dues escoles de música, la família, ara hi haig d'afegir els dos grupets de grallers i els ministrers nous de trinca, l'Aula de música Tradicional, el blog amb el projecte "Música Quotidiana" i paro perquè m'estic estressant només d'ennumerar-ho) però es veu que no. Tot és culpa de l'any i jo no hi tinc res a veure. O almenys aquesta és la conclusió a la que vaig arribar ahir després de parlar amb un company... serà veritat?

Bé, de tota manera, brindaré per la salut i els projectes engrescadors.

90 -Ball pla nineta

No hi ha res com jugar. Tenim un piló de gèneres propis per jugar i experimentar a banda del pop, el rock, el jazz la bossa i d'altres gèneres foranis. Avui és una mica un experiment poc pensat, però fa dies que hi dono voltes... encara en sortirà alguna cosa bona d'aquí.

Bona nit.

Tal dia com avui, de fa 9 anys em vaig casar amb la meva viola de roda.

Haut

Haut - Alt

Basajaun, la Molsosa, el Serpent, les goges i aloges, els berruguets, minairons, la Pesanta i tants i tants altres fills dels gentils...

88- les tetes de la Paula

Tard, però ha arribat.

El diumenge tot s'ho menja

eldiumengetotshomeja.... eldiumengetotshom... eldiumengeto... eldiumenget... eldiume... eldium...
eldi... eld.. ee... ...

La taula

Al voltant d'una taula amb caragols, ratafia, vi i botifarra és on té sentit tot plegat. Corrandes a la vena.

Esboç

Conèixer és preciós. Saber d'on venen les coses i intentar saber a on van...
Avui no en goso dir cançó. Deixem-ho en esboç. Però aquest esboç té pare (que en aquest cas soc jo) cosa òbvia, però també té àvies i besàvies i rebesàvies i aixó ja no és tan habitual.
Sé que soc críptic. Millor així.
Només afegeixo que malgrat ser simplement un esboç mal girbat a dins hi ha una cosa molt bonica. Qui sap si mai tindré temps de polir-ho i de deixar veure l'emprempta dels avantpassats.

Demà combat de corrandes a Montagut

Xotis de la xollada

Mira que no la sé tocar, però cada cop m'agrada més la guitarra

Vigilant nocturn

Ha de ser difícil la convivència familiar amb un vigilant nocturn. No tant per la duresa de treballar de nits si no pel fet d'anar sempre al revés de la família i del món. Per estar moltes hores sol i la vida laboral és moooooolt llarga (i cada vegada més).

Primavera

Avui he vist les primeres roselles entre camps de blat verd brillant. Poques. Poquetes però vermelles com la sang que orgulloses i desnerides entomaven la pluja mig ballant.
El Fluvià baixa amb la força i la transparència d'un torrent de muntanya i plou amablement.
És primavera. La única del 2011...

Poema

7 jo per dir quelcom tan sabut i senzill...
(el uuuuuu com de plat volador i la reverb sideral són els residus de netejar el soroll de la CPU de l'ordinador. Ho sento, em veig obligat a grabar de manera molt cutre)

80- #sensesenyal

Ahir l'Alasdair, parlant del violí, deia que tots som capaços de fer sons, però és en ajuntar-los sota el format d'una llengua que era possible crear un discurs. Llavors demanava que ens preguntéssim quina llengua parlava el nostre violí. Quedi dit doncs, la música NO és universal. Ni la música instrumental i encara menys la cantada.

Pel què fa a la cançó, he trigat forces dies, però el tema s'ho mereix. Sóc del parer que qui té veu ha de dir coses i admeto que no trobo bé que hi hagi gent que s'amagui darrera les ambigüitats. Evidentment que tothom pot fer el què vulgui però que quedi clar que la neutralitat no existeix. Qui no es posiciona està ajudant a l'estatus quo, a l'hegemonia. Qui no diu res mai pot ser neutral.




Però com pot ser tan poc seny
anem cremant el dia que l’any empeny
Com tan pocs poden fer tant de mal
Deixar un poble sense senyal

La gent canvia surt al carrer
Massa policia, massa negre el diner
Poc a poc tothom, poc a poc en va fart
però un lladre confés a la terrassa d’un bar

I tu no arribes a final de més
És que diuen que no hi ha diners
Però hi ha els que hi havia
Però qui ja en tenia
Ara en té més

Testosterona i santa innocència

Dia d'Alasdair Fraser i cia. Filosòficament interessant. Un senyor prou recomanable i la Natalie Haas i el seu txel·lo (no sé perquè ens entestem a escriure cello), fins i tot més.
Celebració familiar de l'aniversari segona part, ja esmentat ahir.
Per últim, en arribar a casa, encara he tingut temps d'arribar a la sobretaula del sopar d'homes del poble. Per "decoru" no n'explicaré detalls però sí que us diré la meva opinió de la fila que fèiem i el denominador comú de tant de mascle heterogeni: Testosterona i santa innocència.
La cançó del dia germina d'un ball plà (cada cop m'agraden més)
Amb el canvi d'hora i tot plegat (pujar a casa, sobretaula del sopar,...) son les 6 tocades que estic gravant la cançó.

Bona nit.

78

Tarda d'aniversari infantil. El petit ja té 5 anys! Els anys passen... i els dies també. Ja vaig per la 78! La vida és com una muntanya; amb una cara solana i una obaga.
Encara em passejo per la solana després del concertet d'ahir.
Demà ja aviso que la cançó la penjaré molt tard perquè a la tarda aniré al curs de l'Alasdair Faser a Barna.

77- Ball pla

Despres del concertet d'ahir del Projecte Pandero, i havent dormit una mica, tal com havia promès penjo la cançó.

Burrocràcia

Cada cop tinc més clar que estem en un final de cicle. Els polítics de "dretes" son d'extrema dreta. Els d'"esquerres" son de dretes i ambdós s'autoanomenen la "centralitat".
Però a banda de la política anem enrere en altres coses. Pèrdua de valors. L'aparició dels "ninis". Falta de mobilització. Desmantellament del voluntariat i la vocació de servei social.... i per lligar-ho tot plegat la hiper-normativització. Aviat estarà legislada la gamma de colors més adeqüada de la roba interior de cadascú.
Arran de tot plegat s'ha aniquilat el "sentit comú" que si bé és cert que pot ser flexible, hem arribat a l'altre extrem. Al punt d'haver de firmar contractes i clàusules per tot.
Per la seva seguretat...
Lamentem les molèsties, estem treballant per vostè...
Li recordem que està prohibit...
La norma diu...
Enelordenadornomesale...

Primavera intel·lectual

La primavera, a banda de la sabuda sang, el cervell altera. Assaig d'escències de pandero i ratafies al voltant de la societat més propera. Ara mateix no m'hi veig de cap ull. La cançó havia de tenir lletra però restarà instrumental per falta de neurones i hores de son.
Visca la terra! Visquin les espores!

Dia llarg

El dia s'allarga i la jornada no perquè la cosa ja no dóna més de si.

Avui he vist

Avui he vist un munt /tou /piló (depenent de la zona) de coses. Al matí he fet un bolo de l'espectacle "Com un mirall" basat en la obra de la poetessa Joana Raspall i, vès per on, l'estimada Joana amb els seus 97 anyets ens ha vingut a veure! Joana, no crec que llegeixis això, però igualment t'ho dic. Gràcies
A la tarda reunió de mentida amb companys de veritat.
i a la nit, cançoneta al canto.

Lluna de Sant Josep

Quan córres massa no arribes enlloc.
Cançoneta gravada in extremis per marxar carregat pel bolo de demà. Viatge sota la lluna de Sant Josep. No està acabada, però no tinc més temps i no tindria gràcia deixar-la per un altre dia. Son les regles del joc.
La dedico als homònims i al Bogunyà, de nom Josep, el meu avi, que de Sants en sabia un niu (sovint en feia baixar uns quants...)

71B

70- Txernòbil - Fukushima

Alexei Ananenko i Valeriy Bezpalov van ser dues de les tres persones que es van submergir en la piscina radioactiva de Txernòbil inentant paliar el desastre.

Poc més de 20 anys després ens trobem amb un altre desastre nuclear. Com pot ser que encara hi hagi gent que defensi les nuclears?

69 al Palau de la Música

Cançó nº 69 gravada al ja familiar camerino del Palau de la Música Catalana. La cançó que ha tingut l'honor d'esdevenir la cançó 69 és una mena de Ball pla burgès grapejat al piano per un nopianista.
Pel mateix preu adjunto també un petit video de la riuada del Fluvià. Concretament la imatge és d'ahir al seu pas per Besalú.

68- Al cel hi ha goteres!

Al cel hi ha goteres! No para de ploure. Estic per treure els bròquils i plantar arròs.

67-El Japó avui té por

El Japó avui té por, per el mar alerta nuclear.
Al país, premis Enderrock, que no és poc.
A Islàndia revolució pacífica mentre a la resta d'Europa seguim sent els rucs que perseguim la pastanaga.
Tornem a ser davant l'inexplicable passivitat de la comunitat internacional davant de Libia. Si el dictador de torn hagués marxat no hi hauria hagut ni un mort... quants n'hi de haver ara? Perquè collons serveix la ONU?

Nuclears segures?

Ja ho deia fa uns dies que aquest és un any potent. Primer les revoltes socials al nord d'Àfrica ara, com una mena d'apocalipsi, s'ajunten terratrèmols amb tsunamis i fuites nuclears...
Del tema de les nuclears se n'ha parlat molt i més que se'n parlarà però aquest terratrèmol ha posat en evidència la validesa del repetit argument que no son segures i del problema que comporta emmagatzemar durant segles uns residus radioactius (deixant a banda el cost econòmic de "garantir" el ""segellat"" dels mateixos).

Per fi plou

Avui tocaria fer una cançó protesta contra les nuclears i els babaus que diuen que no hi ha perill. Aprofitant també carregaria contra els que defensen l'estructura piramidal de la societat i per rematar la trilogia els tocaria el rebre als especuladors (els dels pisos, els de les matèries primeres, i un llarg etc de gent que té diners i en vol tenir més i més, sense treballar).

Però no. Tenia 5 minuts mal comptats per fer i penjar la cançó i una lletra cal pensar-la.
Per fi plou.

Per relaxar el cap...

Bon dia

Avui he hagut de baixar a Barcelona al matí. Encara no eren les 7 que passava pels camps de vora Banyoles des de dalt del bus (el mateix que ahir se li va punxar la roda). Dalt del bus, encara pràcticament sol, xiuxiuejava una cançoneta.
En tornar a pujar al migdia, m'ha fet gràcia tornar a passar pel mateix lloc però llavors el dia ja no tenia lleganyes (jo en tenia més que al matí :)
Entre una cosa i l'altre han passat 8 hores i estava a mitja jornada laboral!!... això de la vida bohèmia dels músics és mentida en el 99% dels casos, però visca el mite!

Roda punxada = temps regalat

Avui al bus se li ha punxat una roda... no passa res, però és el segon cop que em passa aquest any que pujant de Barcelona cap a Olot, el bus de línia rebenta una roda i ens quedem tirats a l'autopista fins que un altre bus ens ve a rescatar. El viatge acaba durant unes 3 horetes bones amb parada al mig inclosa però, com que tampoc no depèn de tu i no pots fer res més que esperar-te s'acaba converint en un regal, un parèntesi de temps inconcret dedicat a la contemplació de l'entorn. Entorn exterior i interior.
Ja sé que ho dic sovint, però la vida és preciosa.

Segle de la dona

Ho sento, avui és un altre dels dies que la xerrameca no té a veure amb la cançó (coses de les cançons instrumentals), però a més avui toca parlar del tema.
Hi ha certes coses que no entenc per més que passen els anys. Mai he entès el masclisme. Potser és perquè estic hiper-coeducat... o perquè sóc de tarannà dialogant (és a dir tovet i calçaces :)
El feminisme l'he entès com a eina de reacció davant les agressions i per aquest fet té tot el meu suport i simpatia. Però si no fos per això tampoc no li trobaria sentit.
En això hi penso més sovint del què voldria, veient les actituts cromanyonítiques de certs mascles (i actituts perpetuadores del rol en certes femelles). Iaixò fins quan?

La cançó d'avui ha quedat rarota perquè com que era amb gralla i per problemes que no vénen al cas he hagut de posar una jaqueta sobre el micro i tocar des de dins d'un armari, cosa que ha fet que el so sigui força pet. Però què hi farem... si mai l'haig de tornar a gravar ja ho faré millor.

nº 60!!! Tot pensant...

Anant de cul he arribat a la cançoneta nº60.

gaudint del quietisme...

Amic

Feia dies que no anava tan d'hora! si m'ha sobrat temps i tot! :)

Foto de mitjons foradats manllevada de St. Internet
També afegeixo el mitjonet d'en Tàpies...






En els dies que plouen clatellades i t'entrebanques més de set vegades sort de l'amic que et fa un sorgit a l'esperit com feia la iaia...

Swing dels antics

Portem quaranta anys de retard respecte la resta d'Europa en l'estudi de la nostra música tradicional (usos, context, formes, gèneres, etc). Casu'm el dictador de torn i la mare que el va parir! D'en tant en tant m'entrebanco amb coses que no sé gaire a on ubicar ni com classificar. Una d'aquestes coses son una mena de cançons de casament de les valls occidentals del pirineu, cantades amb veu i pandero fins a principis del s. XX. Aquestes cançons, netament justo-sil·làbiques, tenen un swing particular que les fa difícils d'escriure en un compàs però que estarien entre un 5/8, un 6/8 i un 3/4.
Aquesta mateix problemàtica la tenen a Euskal Herria amb els "zortzikos" allí amb polèmica inclosa.
Qui sap, potser els zortzikos i les cançons de boda catalanes tenen una arrel comú...

Avui un 5 xamós (aquí no m'acosto ni de casualitat al swing que deia... :)

Bufff... tinc la gata en zel

Com bé sentireu tinc la gata en zel. Ha de ser molt dur això de ser gat...

Casu'm tot!

Posa de mala llet veure com juguen amb gran part de la població del mon. Hi ha els quatre grans especuladors superlatius (qui realment remenen les cireres), els 40 enormes especuladors, els 4000 grans especuladors i els 40000 especuladors al detall (d'aquests segur que tots en tenim més d'un cas proper).

Visca tunisia!
(fa dies que hi penso, però avui m'ha arribat això via feisbuc).



La cançó del dia té poc a veure (almenys musicalment) amb el post, però si no ho dic, rebento. No té lletra, però la dedico a tots aquells que han decidit no especular, que de gent íntegre també n'hi ha.

No puc més. Bona nit,

Preparant l'hort

Aquest hivern de pa sucat amb oli m'ha passat volant i sense fred. Tan bon temps ha fet que l'hort ha passat d'hort a selva en aquests deu dies que he anat de cul. Tampoc no queden gaires tomàquets... o sigui que avui he començat a preparar l'hort (ja ho se. ja ho sé, vaig tard... però vès, és que jo sóc músic...)

Crítica àcida des de dins de la peixera

Ja no sé si és normal el què passa.... Abans de començar a desbarrar que consti que no tinc manies musicals. Evidentment tinc les meves preferències però no van tan lligades a les "etiquetes" com a cada projecte en sí (sensibilitat, coherencia, originalitat, etc)
Els nord-americans beuen de la música d'arrel -ja sigui blanca i/o negra- i ho refregeixen treient a subhasta un piló de nous ritmes que tots ens mengem amb patates. Fins aquí tot bé. La base és bona i els venedors millors.
Però què passa a casa nostra!? Doncs anem a remolc donant l'esquena a la nostra peculiar riquesa i sobretot que no ho sàpiga ningú, que fa pagès!

Visquin els ritmes ternaris i les tradicions que es reinventen!


La foto està treta d'una notícia de la xarxa sobre pedicultura... mira que hi ha gent rareta al món.




Els peixos s'ho van mirant
des del menjador estant...
Dins la peixera del menjador
hi ha un gran rock de colors
i un enorme pop hi ha
i una arrel per decorar.
Els peixos s'ho van mirant
des del menjador, nedant.

Feliç 2012!!

Vist el què està passant podem donar el 2011 per ben aprofitat. L'any el podriem catalogar de "Brillant caiguda de dictadors en sèrie per mitjans pacífics..." ara només falta que segueixi caient el castell de cartes i hi hagin canvis als poders públics i sobretot els fàctics a Europa, EEUU i Xina... i per començar l'escombrada podriem seguir per casa nostra! #sensesenyal

A nivell musical, no sé què he fet. Estava treballant en una altra cosa i s'acostaven les dotze. Sovint quan la cançó m'agafa a contrapèl, surten coses rares...

NO SÉ COM HA PASSAT PERÒ SE M'HA MOGUT ALGUNA PISTA I SONA FATAL I SOLS VAIG GUARDAR EL MIX... QUAN TINGUI TEMPS HO REGRABARÉ (és com dir la setmana dels tres dijous...)

Jubilació

La cosa ha quedat un xic borrosa ;-) Acordions dissonants i soroll de fregit de la CPU
Bona nit.




Quan tens 1 any, et sents estrany, just acabes d'arribar al món
Quan en tens 6, corres pel pis i les bambes se't mengen els mitjons
Quan en tens 9 mai en tens prou i no vols fer la comunió
Quan tens 15 anys, els grans afanys i parella, la primera
Quan tens 20 anys, pis amb companys i teranyines dins la nevera
Quan en tens 30, currant amb empenta, i pis petit i de lloguer
Quan en tens 40, ja res t'espanta però pis petit i de lloguer.
Ai als 50, la feina just aguanta i pis petit i de lloguer
...
Als 89, mola un ou! Jubilacióoooo!

Platja d'hivern

Cançó nº 50!!
Avui estic molt content però suposo que en això de la creació hi ha una part d'aleatorietat on hi aflora alguna part profunda del subconscient, si no no m'explico la lletra. Encara que té un punt tristoi, n'estic molt orgullós de la cançó d'avui (mal gravada, mal tocada i mal cantada però, i que!? ...la trobo preciosa)
Com a dia especial, la bateria és de llauna (és el primer dia que em prenc una llicència així, però és que a casa no en tinc de bateria)
Arribats a la cançó nº 50 vull donar gràcies a tots als que sovint treieu el cap per aquí, que cada cop sou més...








A sobre la sorra
somio amb el dit
però el vent esborra
tot el què he escrit.

El vent també eixuga
el meu llagrimal,
però queda en les galtes
un camí de sal.

Horitzó etern
de platja d'hivern


Pedretes boniques,
petxines, palets...
esperant que una nina
en faci collarets

A còpia d'onades
també el meu neguit
com pedres trobades
s'ha arrodonit.

Horitzó etern
de platja d'hivern

Per fi a casa... el millor lloc del món.

Despres de dies i dies d'anar de cul, Palaus de la Música, Salt i Olot, per fi he arribat a casa... enlloc s'està millor si tens una gent i un horitzó que t'espera i t'estima. Visca doncs! Visca la casa de cadascú, ja sigui llogada o hipotecada, ja sigui a l'Alguer o al Maestrat o al barri del Xup.


La foto està feta des de la carretera entre Argelaguer i Sant Jaume de Llierca. Garrotxa pura i dura. No ho sembla però és al migdia.

Teixint (vaja, fent mitja al tren)

Potser les cançons de la última setmana no son les millors, però us asseguro que son de les que n'estic més orgullós.
És molt complicat fer cançons dormint 4 horetes justes!!!!
Au, cançó amb baix agut teixit per la Marta Rius al tren amb mig vagó dormint.
També, pel mateix preu, hi poso una foto de Barcelonaquinaporben d'hora al matí, baixant per Via Laietana, cap al Palau de la Música.





Ella en va teixint el fil de la vida
i a cada puntada hi posa il·lusió
i així va teixint, teixeix dia a dia
teixeix un gersei i una cançó.

Palau de la Música Catalana

Avui, com ahir, he baixat a Barcelona a primera hora del matí, al Palau de la Música Catalana (... i com diuen per aquí dalt "pixo colònia"...) És un autèntic plaer plantar-te a l'escenari envoltat de muses i fer un bolo disfrutant del context; la sonoritat de la sala, els vitralls...
Mentrestant estem als camerinos. En el que estic jo hi ha piano ( i com que no hi ha pianista...)

Québec

Avui, córrer pel Palau de la Música i córrer pel país la resta del dia. Dia feliç, llarg i cansat.
Penso... ...somio...

No he estat mai al Québec i reconec que és un d'aquells llocs que em crida l'atenció. Pensant-hi una mica te n'adones que és curiós com son les coses. El que per un cantó és signe de resistència, per l'altre és jou.

Dorm le petit québecois

Entre somnis de balenes

Entre boscos i carenes

Posa’t a somiar

Les paraules que et bressolen

Les ales del teu ocell

En altre lloc en son martell

Malsons que a cops s’imposen

Però tu això no ho vas triar

Tampoc tria la pluja on cau

Entre somnis ara jau

I dorm le petit québecois