Present optimista

Fa un temps que rondino una mica. Costa tirar endavant els projectes i encara costa més que surtin els números i les energies i il·lusions invertides. Peròòòò, ja n'hi ha prou. El got és mig plè i, encara diria més; encara tenim got! (cosa que de per sí ja és motiu d'enorme alegria)

Que anirem junts / jo et somric / anant pel carrer/ obert l’abric

per construir / un passat bonic / hem de somiar / somia amb mi

anem endavant/aquest moment/ aquest instant / és el present

és l’important/cal ser valent...

Tot jugant

ehem... aquest dissabte m'he penjat un xic... però bé està el que bé acaba, no?

#sensesenyal

#sensesenyal per la manca de llibertat al País Valencià i en suport a ACPV.

SOS País Valencià

Les males notícies mai venen soles. Ahir en Santi, avui...
És molt gros que es permeti la sintonització d'emissores que fomenten l'odi i que es clausuri TV3 al País Valencià fins i tot amb una pàtina de legalitat. Avui he estat a punt de penjar una cançó en silenci... he optat per expressar l'estat d'ànim. Ho sento.
Penjo la caràtula dels companys de Vilaweb, com a mostra de rebuig a certes capes de poder que permeten (o incentiven) que passin fets com aquest.

Minúscul rèquiem a Santi Santamaria

Parlar d'algú que s'acaba de morir, a més prou jove i que en tens referències però que realment no conèixes, sempre fa por de ficar la pota. Per tant, humilment i amb tots els meus respectes dedico una minúscula cançó a Santi Santamaria i al Racó de Can Fabes.
A més, això du a la inevitable reflexió de que el futur mai saps si serà com el preveus.

40 cançons!!

Semblava impossible però no! 40 cançonetes en 40 dies! I encara més! M'he deslliurat dels anuncis del goear!!!! Visca!!!





És tan senzill que no ho sé fer
sentir la pluja quan plou
i m'abraça pel carrer
i estar-me allà i prou.

Qui dia passa any empeny

La cançó d'avui va dedicada a la meva companya de vida i música, que des de que he començat aquest projecte molts dies s'adorm esperant-me mentre jo gravo la cançó

Tal qual. Vaig a dormir

L'endemà

Ara ve la baixada després d'estar en tensió durant moltes hores. Estic molt cansat i adormit però, sobretot content.

Violí sol. La Clémence ha tornat a demostrar que menys és més. Com toca! Broda la senzillesa. Em trec el barret.

Un cop s'ha acabat tot cal començar a païr.

Violinada 2

Segueixo a la Violinada sense treva. He anat a dormir a les cinc tocades i abans de les nou ja era llevat... i ara m'he pogut escapar 5 minuts per gravar la pista i au! Quan tingui 5 minutets més penjaré una foto.

Violinada 1

Hi ha dies que el projecte de la Música Quotidiana es fa molt dur. Aquest cap de setmana, per exemple, a Argelaguer fem La Violinada (trobada d'instruments de corda fregada) que vol dir violí fins a la sopa! També vol dir engegar d'horeta al matí i acabar tard a la nit amb música sensa parar... i llavors, au, vés a casa a quarts de 4 de la matinada i posa't a pensar una cançó, gravar-la i penjar-la.
El cas és que malgrat tot avui he complert superant el primer dia de La Violinada.
Bona nit.