042-La psicologia de la CPU

Quan tot just es comença a veure llum al final del túnel i l'esperança de que el camí es torni planer es comença a fer palpable, PAM!!
El Sr. Explorador de Finestres de la companyia Toupetitíssim es nega a col·laborar.

Seguirem treballant (jo i sobretot els companys i amics i parents que intenten trobar una solució al problema, mentre no funcioni el goear)

Aquesta cançoneta (encara que no funcioni) va per vosaltres. Gràcies!!

No m'estic penjant

ES FA SAPIGUÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈ
QUE NO M'ESTIC PENJANT NI HE DEIXAT DE FER CANÇONETES A DIARI, PERÒ TINC PROBLEMES INFORMÀTICS I LA COSA DE PENJAR VA MÉS LENTA.

ESPERO QUE AVIAT ES RESTABLIRÀ LA NORMALITAT I LA REGULARITAT.

INÈRCIA O FRACAS.

SALUT

041-Antivirus

gràcies Ramón, pel vídeo.

039-Soc a Andorra

Hui soc a Andorra, o sigui que deixo programat això perquè es pengi la cançoneta d'avui.

Salut i formatges de bola.

SOC A ANDORRA

038-Subaru Hyundai

Avui he hagut de dur el cotxe al mecànic i m'he quedat penjat una horeta sense poder fer gaire res passejant per un polígon industrial ple de concessionaris oficials de marques de cotxe. Concretament he passat tres vegades per davant del concessionari de Subaru i de Hyundai... estava avorrit.

Au, salut

SUBARU HYUNDAI



He dut el cotxe al taller
he dut el cotxe al mecànic...

037-Cervesetes

Avui va dedicada a Sant Dil i la Beateta, i en Siset i la Quequel -benefactors del timbre- que després del sopar improvisat ha quedat la cosa cançonus interruptus, o sigui que en arribant a casa he recuperat uns quintos de cerveses per refer la cançó prevista. El resultat és aquest.

Salut i sopars.

CERVESETES

036-Berenar

Avui he anat a banyar-me al riu, com quan ho feia de petit a l'Irati, al poble de mon pare o durant els llargs estius a la riera de Vallvidrera i, coses estranyes de les connexions neuronals i les relacions d'idees, he acabat pensant en els berenars.

M'he deixat un tou de coses... melidros! Xocolata desfeta!...

Salut

BERENAR

035-GuitarrUd Diatònic

Fa ràbia penjar una cançoneta quan t'agrada més la d'ahir. Forma part del joc, però no per això em deixa indiferent. Ara em quedaria fins a quarts de quinze de la matinada per arreglar la cançoneta d'avui i fer que m'agradés una mica més... però no ho faré. Intentar penjar cada dia una cançó bona és un suicidi a tots nivells (temporal, econòmic, familiar...)

Au, d'on no n'hi ha, no en pot rajar.

GUITARRUD DIATÒNIC

034-La idea

De idees n'hi ha de molt bones i de molt dolentes, però la majoria són humils i mitjanetes - que no inútils- sinó més o menys aprofitables segons el context.

De fet aquest blog no deixa de ser això, un compendi d'idees mitjanetes en versió sonora.

Salut

LA IDEA



En una regió remota
a l'altra banda de mi mateix
una idea neix i creix
es reprodueix i explota

La gran idea feta bocins
com bombolletes de colors
baixa del cap al cos
i m'omplena tot per dins.

Quedo content de per vida
aquest és el mal
-dany col·lateral-
de la ona expansiva.

033-Paella

Segona i última entrega de cançonetes fetes al costat del Montperdut. El títol és obvi. La cançoneta té una inspiració urbanita de reciclatge industrial, que contrasta amb el context.



Salut i paelles.



PAELLA

032-Katiuska McGiver

He estat tocant a Aínsa -preciós poble, preciosa gent- i en el poble hi havia muntades una mena de joguines/instruments de carrer fetes amb materials -suposo que- reciclats. Aprofitant l'avinentesa vaig gravar, amb l'ajut de la Lídia Domingo i la Marta Rius, un parell de cançonetes senzilles.

La primera entrega és una cançoneta feta amb botes d'aigua connectades a unes flautes dolces amb diferents forats precintats, de manera que si prems la bota l'aire surt per la flauta i depenent del forat que tingui lliure sona una nota o una altra (més o menys -l'afinació i l'explicació).

KATIUSKA McGIVER

031-I quan les vacances?

Quina cosa més estranya... de fet encara que hi penso sovint no en trec l'entrellat. Com tothom sap, aquest estiu és un estiu de "crisi" i no hi ha gaires llogues, però tot i així vaig de cul... no paro d'anar amunt i avall. Curiós.

Salut i calma

I QUAN LES VACANCES?



S'han de mesurar bé les coses
posar-les a la balança
jo sóc músic treballador
sense atur, sense vacances.

030-El gos pop

Avui m'espera un dia potent, corrent amunt i avall o sigui que deixo feta la feina de bon matí mentre un gos ociós borda de fons.

Salut.

EL GOS POP

029-Primer experiment del motor d'explosió

Surant dins de l'èxtasi (no estupefaent) popular de la cultura pròpia he estat llegint durant mitja tarda un seguit d'obres pensades i escrites per percussió... de tant llegir concentrat ara tinc la neurona tova i se m'acluquen els ulls.

El primer experiment del motor d'explosió devia sonar tan poc regular com la cançoneta d'avui... ;-P

Au,

PRIMER EXPERIMENT DEL MOTOR D'EXPLOSIÓ (n'hi haurà més)

028-Mandola i pandereta

Vet-ho aquí un dels pitjors títols per una cançó. És la pura enumeració dels instruments que hi surten. Lamentable. Val a dir, que n'he pensat 4 o 5 però cap lligava amb la cançó o sigui que he optat per deixar de buscar i penjar la cançoneta d'una vegada.

Salut

MANDOLA I PANDERETA

027-Cançó de comptar estels

Avui fa 40 anys que, per voler-se penjar la medalleta, els EUA van posar un dit a la lluna. Ja és ben curiosa la història, ja...

Avui, per la efemèride, hi he estat pensant. Voleu dir que una societat que es passegi per l'espai serà gaire diferent de la que hem tingut fins ara? És obvi que hi seguirant havent conflictes i privilegiats i classes socials i diferències econòmiques...

Dins de la quotidianitat m'he plantejat un parell de preguntes. Tindran radiocasette les naus? Tots els astronautes seran yankis i mentre treballen només sabran cantar rock i blues?

Vet-ho aquí una cançó de treball estelar.

CANÇÓ DE COMPTAR ESTELS



Tot és molt fosc i jo estic sol
feu que no s'espatlli el radar
i que d'aire en tingui prou
que vagi bé el panell solar

Que em guii bé el navegador
que els aparells no s'equivoquin
ajudau-me mon patró
Sant Einstein, Sant Stephen Hawking

I haig d'anar comptant estels
segon quadrant, tercera fase
i quan s'acabaran
ai, quan és que podré tornar a casa

Hi ha la Terra sota el cel
filles i dones i marits
i jo aquí sol comptant estels
perquè m'ho fan fer, si son infinits...

026-Anem passant

Avui diumenge ha començat el FESTCAT de Música a Torroella de Montgrí i he tingut l'oportunitat de parlar amb companys del ram.
La pregunta -mútua i recurrent- era, què tal anaven la previsió de llogues per aquest estiu, amb tot el tema de la crisi latent i sent la cultura -com és habitual- l'ase dels cops.

ANEM PASSANT




Percentulament parlant
dins termes macro-econòmics
l'economia va endavant
si no hi va, que no es noti
Anem passant...

La borsa va baixant
incertesa als mercats
el capital fluctuant
inversors preocupats.
Anem passant...

Amb una mà a cada ou
qui poc te poc pot perdre
retallen més el sou
l'empresa es volen vendre.
Però anem passant
anem passant

025-Bona nit (i +)

Avui ha estat un dia intens... res millor que et lloguin per conèixer el territori. I quin país més bonic!
Tot i així, he arribat quasi bé a les 4 de la matinada a casa (per motius diversos) i au, a gravar. El tema de la cançó no podia ser un altre.

BONA NIT



A més (m'ha fet molta il·lusió) , quan he arribat a casa, m'he trobat un regalet preciós de la Marta a l'ordinador.
Gràcies!

EL MEU AMOR ET SORPRENDRÀ

024-Paper i llapis

He arribat no fa gaire estona de Berga, amb les orelles tapades i un xic de mal de cap i després de fer el sopar per la mainada m'he posat a fer la cançó amb un llapis i un paper... (quin error!!)
Riu-te'n de les "noves músiques"... (Ha sortit quelcom ben lleig! Diguem-ne "musica experimetal"?)
Vet-ho aquí mitja horeta curta de barallar-me amb un paper sense seqüenciar res.

PAPER I LLAPIS

023-Catalunya Aborígen

Com que la mitjana ha de ser com a molt d'una hora de dedicació al dia, hi ha dies que s'ha de compensar (no té res a veure que hagi de ser a Berga al cap d'aquí una horeta i mitja... noooo)

Doncs avui un fonograma d'un avi de 30 anys, pastor de puces i nens, resident a la Garrotxa en la seva vessant més autèntica.

Que per cert, parlant de coses autèntiques... per veure coses realment aborígens i autèntiques no s'ha d'anar a Austràlia o a l'Àfica... només cal anar a les Pitiüses i veure el ball pagès o el cant redoblat per veure què som i que recent és el nostre passat.

Salut

CATALUNYA ABORÍGEN

022-Tren Oix-Olot

El mestre arrugà els ulls com a senyal de que no l'havia entès. Agafà la pipa amb una mà i es disposà a tornar-m'ho a explicar tot de bell nou. S'aturà un moment i s'ho repensà tot fent una curta pipada.

TREN OIX-OLOT



En el darrer instant esgarrapo un bocí de realitat i me'l poso a la butxaca, mig esparracada, de l'abric gris marengo. Em cordo. Fa fred. Pago el bitllet tres cops, com és costum en aquestes contrades i pujo al tren a Oix, en direcció Olot. En el meu vagó hi ha dues persones més; una noia amb trenes, de nom Maria, i un senyor amb gavardina i pipa que mentre rumia acarona dolçament una verra sense funda.
Al tombant de Sadernes el tren s'atura a pagar el peatge. El conductor no té quartos així que passa la gorra pels vagons demanant la voluntat per tal de poder arribar algun dia. Un cop satisfet l'import, el tren continua d'esma... i es perd juntament amb el bocí de realitat que duia a la butxaca. No recordo res més.

021-El problema relatiu

Avui una d'aquelles cançonetes tal i com ragen. Estava dalt del cotxe patint per, un dia més, no poder-me dividir, estressat, atabalat, preocupat, vigilant els camions que avançaven, els radars, els mossos, les ambulàncies...
i passat Banyoles m'he posat a cantar. Pensava en mi i en les meves circumstàncies, en amics i amigues propers/es, en les puces, en els nens, en la feina, en les notícies de la ràdio...

La cançó d'avui està gravada amb el mòbil entre les sortides de Cornellà del Terri i Palol de Reverdit. De fet més que una cançó diria que és una tornada... però he pensat que estava bé tal qual, com a apunt. (el millor és la percussió ;-)

Salut i teoria de la relativitat.

EL PROBLEMA RELATIU




Tot problema és relatiu
per gran que sigui la cosa
et faci poca o molta nosa
l'important és estar viu.

020-Axinx é la remeiera

Sota un bell, i petit,i encara més vell que bell bosc de roure pènol i boixos gruixats hi havia una remeiera que cuidava les seves plantetes, saltironejant i captant energies( sàlvia, menta, tarongina, verbena, herba cuquera...) . Això mentre un científic boig agafava mania a un deixeble i la senyora de fer feines posava pau i seny.
A l'altre cantó del bosc, on no hi havia ningú, sonava un això.

Salut.

AIXINX É LA REMEIERA

019-Ratafia

Avui soc conscient queel tema justeja... era un dels riscos del projecte. Avui era dia d'anar a buscar herbes per la ratafia, cuidar una mica l'hortet i muntar una piscineta pels nens. El dia no donava per a més... i a més la cançoneta, que l'he acabat tardíssism.
Ja sé que després no s'hi val, però per orgull prometo que aquesta cançoneta no quedarà així... més endavant l'arreglaré. (avui tinc massa son)

RATAFIA

018-L'inventor

Avui m'ha costat arrencar... no dec tenir el dia.
Finalment se m'ha acudit una idea una mica girada i he demanat ajut als meus fills.
Ells no han sentit la història-cançó. Han gravat la seva part abans d'anar a dormir.
Bona nit

L'INVENTOR




Hi havia una vegada un gran inventor
que sempre feia trastos per un món millor,
Oh, si senyor! Quin gran invent!
gràcies a la ciència, res va malament.

És una estructura capaç d’alçar-se més de cinc metres sobre un pilar central i possibles ramificiacions, en l’extrem de les quals uns òrgans laminars de menys d’un mil·límetre de gruix captaran l’energia del sol. L’avantatge d’aquest aparell innovador és que l’energia no es convertirà en energia elèctrica o calòrica, no... ho convertirà en nutrients.
Mitjançant un sistema altament complex els elements nutritius viatjaran dels òrgans laminars captadors, a través de les ramificacions per acabar emmagatzemats en unes vesícules protuberants, ergonòmiques i de fàcil accés.Un cop acabada la vida útil, l’aparell pot ser fàcilment desballestat per reutilitzar-ne les parts i garantim que és 100% reciclable! (...)

017-Tango garrotxí?

Sense saber de tangos ni de guitarres (he fet una o cap classe d'ambdós temes... ara no ho recordo exactament), directament dels músculs intercostals de la Garrotxa (de la banda esquerra, concretament) a ribes de l'artèria C-66 mentre la gallina del veí ponia un ou, ha sortit això.
Tal qual.

TANGO GARROTXÍ?

016-Felicitat quotidiana

He reciclat una lletra feta a Cardona aquest dissabte per a fer la cançó d'avui, que curiosament ha acabat parlant de la realitat quotidiana del poble.
De vegades sembla que les cançons tenen vida pròpia i que jo només em limito a fer-les sortir, sense poder triar gaire res.

Salut.

FELICITAT QUOTIDIANA



La casa al carrer major
a dins hi ha mil paraules
la cortina frena el sol
hi ha molles damunt la taula

Un préssec s'ha fet malbé,
massa sol a la fruitera
massa sol en el carrer
bon recer el de la figuera

I t'espero caminant
dos estels a les orelles
cresta dolça en el cor gran
i en els somnis espardenyes.

La finestra de vora el piano
té un porticó tancat
en l'altre hi ballen les mosques
les intenta caçar el gat

El tricicle de la mainada
a l'eixida, vora de l'hort
Aviat serà la temporada
de posar olives al pot.

015-Anar fent

L'estiu va avançant amb pas de tardor i poc a poc vaig trobant l'equilibri del nou rellotge.
Els tomàquets encara verdegen.
És bonica la vida.

ANAR FENT

014-Paisatge dels 80

Aquest matí, més tranquil pensava en la textura dels meus anys d'infantesa... malgrat que soc jove les fotografies de quan era petit van agafant un to sèpia sospitós. Era un altre temps, sense google, sense Ikea, sense internet, amb més places de terra i més guardies civils.

En els barris hi abundaven pisos bruts, els solars no ajardinats, els esmolets i els gitanos de la cabra i l'escala... vet-ho aquí.

PAISATGE DELS 80



Salut.

013-En Jan

Avui, dia de tempestes d'estiu. Molta aigua. Els nens engabiats a casa pujaven per les parets o les parets molles queien sobre dels nervis de tothom.
Ha estat una tarda potent.
Acabo d'acabar la cançoneta.

EN JAN



En Jan neix
en Jan camina
en Jan diu
i endevina

en Jan creu
en Jan pensa
en Jan beu
i es defensa

I fa el que pot
en Jan menteix
fa el borinot
i en Jan neix.

En Jan diu
en Jan camina
busca caliu.
i endevina

En Jan pensa
en Jan dibuixa
i es defensa
de la maduixa.

En Jan bull
en Jan s'enfada
en Jan escull
en Jan m'agrada.

en Jan és viu
i s'emprenya
en Jan somriu
vol dur espardenya.

En Jan balla
en Jan juga
en Jan no calla
i no s'arruga.

En Jan calla
en Jan raona
en Jan s'amaga
una estona.

En Jan ignora
en Jan abraça
en Jan plora
en Jan passa.



Salut i paciència.

012-Mi

Com a part d'aquest projecte/història/pocafeina vaig pensar que un dels aspectes que podrien ser interessants és el de l'experimentació.

Francament no em veig pujant a un escenari per defensar la cançó d'avui, però jugar-hi ha estat interessant.

Cançó d'una sola nota.

MI


Mimí Mistral mirava milers de milions de mitjons en el mirall. Miscel·lània mística, el miratge minvant... I un mixo miolant mimava la nota mi.

Salut.

011-Antídot - la calma

Avui havia de córrer molt. Tenia 15 minuts per fer-ho tot... i he decidit fer una cosa ben calmada per compensar.

ANTÍDOT - LA CALMA

010 -Xilòfon

Avui, a part de passejar pel país, he entrat en una aula de música, normalment sorollosa i a vessar de nens.
El silenci senyorejava les parets. Les cadires una mica mal posades, des de la última classe que s'hi va fer, tal i com va quedar després de la fugida de l'estol de nens/es (més /es, que /ns, com acostuma a passar ;).
Al fons els instruments. Piano, armari d'instruments de percussió i una pila de metal·lòfons.
No me n'he sabut estar de jugar-hi una mica.

XILÒFON



Salut

009-Contrapunt moreno

La genètica cultural traspua. La pròpia i les imposades. Avui, música d'escriptura automàtica.

CONTRAPUNT MORENO



ieeeeee.... nyigu nyigu

Salut

008-La vida em gronxa

La virtut recau en la mesura. La humanitat recau en la relativitat. No hi ha fet objectiu. Tot depèn. La vida és polièdrica. Cada fet, cada circumstància és polièdrica. Cada valoració de cada fet en cada circumstància és polièdrica... i així fins a l'infinit. Com l'esfera entesa no com una superfície llisa, si no com la suma d'infinits costats infinítament petits.

I a més, les esferes rodolen.

LA VIDA EM GRONXA



La vida és dura, però no tant
segueixo viu, vaig endavant
em tinc a mí, avui estic sol
"Hom fa el que vol" -jo vaig cantant

i l'estar al sol, és l'important
veure com plou, sentir la sang
anar caminant, anar a fer un vol
avui estic viu, vaig endavant

res és segur, de tot dubtant
el cop més dur és al tombant
i ploro sol, no ho sap ningú
restar al sol és l'important

La vida em gronxa...

007-Mare on es el mon

In extremis. Quan la vida apreta i és la tecnologia que t'ha de salvar el cul, l'ordinador es penja.

La cançoneta està feta, però estic intentant solventar els problemes tècnics...
paciència. espero que en un parell de minutets més la cosa haurà arribat a bon port

MARE ON ÉS EL MÓN

006-La lluna en 5

Cap de setmana amb tràfec. Dies fora de casa. Quilòmetres i més quilòmetres de nit i de matinada dormir poc sota el seient d'una furgoneta. Des d'allí no es veu la lluna.
Després del llarg viatge, he après una cosa. Es veu que tots duem un navarrès a dins.

LA LLUNA EN 5



Avui a dormir d'hora.

005-Ha arribat l'estiu

Avui soc tot el dia a prop de Bilbao o sigui que ho deixo penjat això des del vespre.
Fa calor. Els nens i les orenetes noten l'estiu. Ambdós xisclen durant el dia i es tornen bojos amb els mosquits.
Les sargantanes prenen el sol.
Els castellers mosseguen els colls de les camises.
Jo, dins la furgoneta.
Fa calor.


JA HA ARRIBAT L'ESTIU
Jadanik uda iritsi da



Aupa.

004- ESMUC

Després dels examens, de les presses, de les hores d'estudi... arriba la calma.

Avui he acompanyat a la Marta al Pas de Cicle d'acordió de l'Aula de Música Tradicional. Un cop acabat tot m'he amagat en una aula de l'ESMUC i he grabat això amb el mòbil. La qualitat de la gravació no dona per més (i jo com a improvisat pianista, tampoc ;)

ESMUC



Salut.

003-Balancí

La veritat de les coses senzilles...

Com un conte d'en Pere Calders.

BALANCÍ



Com un balancí,
així és la vida
endavant, endarrera
endavant i endarrera...
Però no et mous d'aquí.

Salut.

002-Plou

Avui plou. Molts llamps i trons. Tempesta. Despres sol. La pluja esvera els gats i els nens... i sobretot les nenes (valoració empírica de l'entorn proper).
Un cop cau l'aigua tot es relaxa.


PLOU



Plou, plou, plou plou, plou, plou, plou...
Naaaaaaa...

Salut (i sort amb les UOC i els passos de Cicle de l'Aula de Música Tradicional, els que us toca)

001- Anant a qui sap on

24 de juny del 2009, de matinada. Sant Joan.
Començo aquest projecte de MÚSICA QUOTIDIANA, mig de revetlla encara, mentre sento massa poc de fons un punxa-discos horrorós que té el detall d'anar posant tota la patuleia de cantants americans i "llatins", el màxim d'anti-originals i amb la màxima anti-personalitat possible, monotonia sols trencada per alguna relíquia de mal gust del pop espanyol. Llastimosa coincidència.

Bé, deixant de banda el context, penjo la primera cançó. No sé si totes tindran títol, i segurament no totes tindran tanta entitat com aquesta primera (pensar, tocar i penjar una cançoneta cada dia implica algunes servituds).

Salut.

ANANT A QUI SAP ON



Caminant tranquil.lament
esquivo un banc on un avi somrient
veu passat, futur i present
sense fer-se ja mala sang

Un pas endavant
mirant el terra distretament
el cap en blanc, en blanc la ment
un cotxet em desvia del meu pensament.

El sol escalfa la flor groga
que tossuda creix tota sola
entre el ciment i la rajola
d'una vorera qualsevol.

Nova prova

I tot comença per Sant Joan...

i xiulant passo l'estona. Vet-ho aquí.

És d'hora encara.

Avui, ara, començo aquesta història. Un projecte obert que ja aniré desgranant, només avanço que tinc previst que duri un any. Avui només és un petit tast. Avui soc com el botiguer que a les 7 del dematí obre el candau de la reixa, i entra a la botiga per posar-ho tot a punt, però malgrat això encara no ha obert.
És d'hora encara.