Sota un bell, i petit,i encara més vell que bell bosc de roure pènol i boixos gruixats hi havia una remeiera que cuidava les seves plantetes, saltironejant i captant energies( sàlvia, menta, tarongina, verbena, herba cuquera...) . Això mentre un científic boig agafava mania a un deixeble i la senyora de fer feines posava pau i seny.
A l'altre cantó del bosc, on no hi havia ningú, sonava un això.
Salut.
AIXINX É LA REMEIERA
Guillem!!! Molt relaxant, aquesta cançoneta... que guai!!!
ResponEliminaFins ben aviat!!
Un petó!
;-)
ResponElimina