Xotis de la xollada

Mira que no la sé tocar, però cada cop m'agrada més la guitarra

Vigilant nocturn

Ha de ser difícil la convivència familiar amb un vigilant nocturn. No tant per la duresa de treballar de nits si no pel fet d'anar sempre al revés de la família i del món. Per estar moltes hores sol i la vida laboral és moooooolt llarga (i cada vegada més).

Primavera

Avui he vist les primeres roselles entre camps de blat verd brillant. Poques. Poquetes però vermelles com la sang que orgulloses i desnerides entomaven la pluja mig ballant.
El Fluvià baixa amb la força i la transparència d'un torrent de muntanya i plou amablement.
És primavera. La única del 2011...

Poema

7 jo per dir quelcom tan sabut i senzill...
(el uuuuuu com de plat volador i la reverb sideral són els residus de netejar el soroll de la CPU de l'ordinador. Ho sento, em veig obligat a grabar de manera molt cutre)

80- #sensesenyal

Ahir l'Alasdair, parlant del violí, deia que tots som capaços de fer sons, però és en ajuntar-los sota el format d'una llengua que era possible crear un discurs. Llavors demanava que ens preguntéssim quina llengua parlava el nostre violí. Quedi dit doncs, la música NO és universal. Ni la música instrumental i encara menys la cantada.

Pel què fa a la cançó, he trigat forces dies, però el tema s'ho mereix. Sóc del parer que qui té veu ha de dir coses i admeto que no trobo bé que hi hagi gent que s'amagui darrera les ambigüitats. Evidentment que tothom pot fer el què vulgui però que quedi clar que la neutralitat no existeix. Qui no es posiciona està ajudant a l'estatus quo, a l'hegemonia. Qui no diu res mai pot ser neutral.




Però com pot ser tan poc seny
anem cremant el dia que l’any empeny
Com tan pocs poden fer tant de mal
Deixar un poble sense senyal

La gent canvia surt al carrer
Massa policia, massa negre el diner
Poc a poc tothom, poc a poc en va fart
però un lladre confés a la terrassa d’un bar

I tu no arribes a final de més
És que diuen que no hi ha diners
Però hi ha els que hi havia
Però qui ja en tenia
Ara en té més

Testosterona i santa innocència

Dia d'Alasdair Fraser i cia. Filosòficament interessant. Un senyor prou recomanable i la Natalie Haas i el seu txel·lo (no sé perquè ens entestem a escriure cello), fins i tot més.
Celebració familiar de l'aniversari segona part, ja esmentat ahir.
Per últim, en arribar a casa, encara he tingut temps d'arribar a la sobretaula del sopar d'homes del poble. Per "decoru" no n'explicaré detalls però sí que us diré la meva opinió de la fila que fèiem i el denominador comú de tant de mascle heterogeni: Testosterona i santa innocència.
La cançó del dia germina d'un ball plà (cada cop m'agraden més)
Amb el canvi d'hora i tot plegat (pujar a casa, sobretaula del sopar,...) son les 6 tocades que estic gravant la cançó.

Bona nit.

78

Tarda d'aniversari infantil. El petit ja té 5 anys! Els anys passen... i els dies també. Ja vaig per la 78! La vida és com una muntanya; amb una cara solana i una obaga.
Encara em passejo per la solana després del concertet d'ahir.
Demà ja aviso que la cançó la penjaré molt tard perquè a la tarda aniré al curs de l'Alasdair Faser a Barna.

77- Ball pla

Despres del concertet d'ahir del Projecte Pandero, i havent dormit una mica, tal com havia promès penjo la cançó.

Burrocràcia

Cada cop tinc més clar que estem en un final de cicle. Els polítics de "dretes" son d'extrema dreta. Els d'"esquerres" son de dretes i ambdós s'autoanomenen la "centralitat".
Però a banda de la política anem enrere en altres coses. Pèrdua de valors. L'aparició dels "ninis". Falta de mobilització. Desmantellament del voluntariat i la vocació de servei social.... i per lligar-ho tot plegat la hiper-normativització. Aviat estarà legislada la gamma de colors més adeqüada de la roba interior de cadascú.
Arran de tot plegat s'ha aniquilat el "sentit comú" que si bé és cert que pot ser flexible, hem arribat a l'altre extrem. Al punt d'haver de firmar contractes i clàusules per tot.
Per la seva seguretat...
Lamentem les molèsties, estem treballant per vostè...
Li recordem que està prohibit...
La norma diu...
Enelordenadornomesale...

Primavera intel·lectual

La primavera, a banda de la sabuda sang, el cervell altera. Assaig d'escències de pandero i ratafies al voltant de la societat més propera. Ara mateix no m'hi veig de cap ull. La cançó havia de tenir lletra però restarà instrumental per falta de neurones i hores de son.
Visca la terra! Visquin les espores!

Dia llarg

El dia s'allarga i la jornada no perquè la cosa ja no dóna més de si.

Avui he vist

Avui he vist un munt /tou /piló (depenent de la zona) de coses. Al matí he fet un bolo de l'espectacle "Com un mirall" basat en la obra de la poetessa Joana Raspall i, vès per on, l'estimada Joana amb els seus 97 anyets ens ha vingut a veure! Joana, no crec que llegeixis això, però igualment t'ho dic. Gràcies
A la tarda reunió de mentida amb companys de veritat.
i a la nit, cançoneta al canto.

Lluna de Sant Josep

Quan córres massa no arribes enlloc.
Cançoneta gravada in extremis per marxar carregat pel bolo de demà. Viatge sota la lluna de Sant Josep. No està acabada, però no tinc més temps i no tindria gràcia deixar-la per un altre dia. Son les regles del joc.
La dedico als homònims i al Bogunyà, de nom Josep, el meu avi, que de Sants en sabia un niu (sovint en feia baixar uns quants...)

71B

70- Txernòbil - Fukushima

Alexei Ananenko i Valeriy Bezpalov van ser dues de les tres persones que es van submergir en la piscina radioactiva de Txernòbil inentant paliar el desastre.

Poc més de 20 anys després ens trobem amb un altre desastre nuclear. Com pot ser que encara hi hagi gent que defensi les nuclears?

69 al Palau de la Música

Cançó nº 69 gravada al ja familiar camerino del Palau de la Música Catalana. La cançó que ha tingut l'honor d'esdevenir la cançó 69 és una mena de Ball pla burgès grapejat al piano per un nopianista.
Pel mateix preu adjunto també un petit video de la riuada del Fluvià. Concretament la imatge és d'ahir al seu pas per Besalú.

68- Al cel hi ha goteres!

Al cel hi ha goteres! No para de ploure. Estic per treure els bròquils i plantar arròs.

67-El Japó avui té por

El Japó avui té por, per el mar alerta nuclear.
Al país, premis Enderrock, que no és poc.
A Islàndia revolució pacífica mentre a la resta d'Europa seguim sent els rucs que perseguim la pastanaga.
Tornem a ser davant l'inexplicable passivitat de la comunitat internacional davant de Libia. Si el dictador de torn hagués marxat no hi hauria hagut ni un mort... quants n'hi de haver ara? Perquè collons serveix la ONU?

Nuclears segures?

Ja ho deia fa uns dies que aquest és un any potent. Primer les revoltes socials al nord d'Àfrica ara, com una mena d'apocalipsi, s'ajunten terratrèmols amb tsunamis i fuites nuclears...
Del tema de les nuclears se n'ha parlat molt i més que se'n parlarà però aquest terratrèmol ha posat en evidència la validesa del repetit argument que no son segures i del problema que comporta emmagatzemar durant segles uns residus radioactius (deixant a banda el cost econòmic de "garantir" el ""segellat"" dels mateixos).

Per fi plou

Avui tocaria fer una cançó protesta contra les nuclears i els babaus que diuen que no hi ha perill. Aprofitant també carregaria contra els que defensen l'estructura piramidal de la societat i per rematar la trilogia els tocaria el rebre als especuladors (els dels pisos, els de les matèries primeres, i un llarg etc de gent que té diners i en vol tenir més i més, sense treballar).

Però no. Tenia 5 minuts mal comptats per fer i penjar la cançó i una lletra cal pensar-la.
Per fi plou.

Per relaxar el cap...

Bon dia

Avui he hagut de baixar a Barcelona al matí. Encara no eren les 7 que passava pels camps de vora Banyoles des de dalt del bus (el mateix que ahir se li va punxar la roda). Dalt del bus, encara pràcticament sol, xiuxiuejava una cançoneta.
En tornar a pujar al migdia, m'ha fet gràcia tornar a passar pel mateix lloc però llavors el dia ja no tenia lleganyes (jo en tenia més que al matí :)
Entre una cosa i l'altre han passat 8 hores i estava a mitja jornada laboral!!... això de la vida bohèmia dels músics és mentida en el 99% dels casos, però visca el mite!

Roda punxada = temps regalat

Avui al bus se li ha punxat una roda... no passa res, però és el segon cop que em passa aquest any que pujant de Barcelona cap a Olot, el bus de línia rebenta una roda i ens quedem tirats a l'autopista fins que un altre bus ens ve a rescatar. El viatge acaba durant unes 3 horetes bones amb parada al mig inclosa però, com que tampoc no depèn de tu i no pots fer res més que esperar-te s'acaba converint en un regal, un parèntesi de temps inconcret dedicat a la contemplació de l'entorn. Entorn exterior i interior.
Ja sé que ho dic sovint, però la vida és preciosa.

Segle de la dona

Ho sento, avui és un altre dels dies que la xerrameca no té a veure amb la cançó (coses de les cançons instrumentals), però a més avui toca parlar del tema.
Hi ha certes coses que no entenc per més que passen els anys. Mai he entès el masclisme. Potser és perquè estic hiper-coeducat... o perquè sóc de tarannà dialogant (és a dir tovet i calçaces :)
El feminisme l'he entès com a eina de reacció davant les agressions i per aquest fet té tot el meu suport i simpatia. Però si no fos per això tampoc no li trobaria sentit.
En això hi penso més sovint del què voldria, veient les actituts cromanyonítiques de certs mascles (i actituts perpetuadores del rol en certes femelles). Iaixò fins quan?

La cançó d'avui ha quedat rarota perquè com que era amb gralla i per problemes que no vénen al cas he hagut de posar una jaqueta sobre el micro i tocar des de dins d'un armari, cosa que ha fet que el so sigui força pet. Però què hi farem... si mai l'haig de tornar a gravar ja ho faré millor.

nº 60!!! Tot pensant...

Anant de cul he arribat a la cançoneta nº60.

gaudint del quietisme...

Amic

Feia dies que no anava tan d'hora! si m'ha sobrat temps i tot! :)

Foto de mitjons foradats manllevada de St. Internet
També afegeixo el mitjonet d'en Tàpies...






En els dies que plouen clatellades i t'entrebanques més de set vegades sort de l'amic que et fa un sorgit a l'esperit com feia la iaia...

Swing dels antics

Portem quaranta anys de retard respecte la resta d'Europa en l'estudi de la nostra música tradicional (usos, context, formes, gèneres, etc). Casu'm el dictador de torn i la mare que el va parir! D'en tant en tant m'entrebanco amb coses que no sé gaire a on ubicar ni com classificar. Una d'aquestes coses son una mena de cançons de casament de les valls occidentals del pirineu, cantades amb veu i pandero fins a principis del s. XX. Aquestes cançons, netament justo-sil·làbiques, tenen un swing particular que les fa difícils d'escriure en un compàs però que estarien entre un 5/8, un 6/8 i un 3/4.
Aquesta mateix problemàtica la tenen a Euskal Herria amb els "zortzikos" allí amb polèmica inclosa.
Qui sap, potser els zortzikos i les cançons de boda catalanes tenen una arrel comú...

Avui un 5 xamós (aquí no m'acosto ni de casualitat al swing que deia... :)

Bufff... tinc la gata en zel

Com bé sentireu tinc la gata en zel. Ha de ser molt dur això de ser gat...

Casu'm tot!

Posa de mala llet veure com juguen amb gran part de la població del mon. Hi ha els quatre grans especuladors superlatius (qui realment remenen les cireres), els 40 enormes especuladors, els 4000 grans especuladors i els 40000 especuladors al detall (d'aquests segur que tots en tenim més d'un cas proper).

Visca tunisia!
(fa dies que hi penso, però avui m'ha arribat això via feisbuc).



La cançó del dia té poc a veure (almenys musicalment) amb el post, però si no ho dic, rebento. No té lletra, però la dedico a tots aquells que han decidit no especular, que de gent íntegre també n'hi ha.

No puc més. Bona nit,

Preparant l'hort

Aquest hivern de pa sucat amb oli m'ha passat volant i sense fred. Tan bon temps ha fet que l'hort ha passat d'hort a selva en aquests deu dies que he anat de cul. Tampoc no queden gaires tomàquets... o sigui que avui he començat a preparar l'hort (ja ho se. ja ho sé, vaig tard... però vès, és que jo sóc músic...)