Do i Do#

Avui he fet una minimelodia amb només un do i un do#. Per acabar-ho de vestir li caldria una lletra, que amb guiarra sola es fa difícil.

Si no trobo un cable...

Soc a Osca i no tinc manera de penjar la cançoneta, o sigui que si no trobo un cable, l'hauré de penjar dema.
Bé, no he trobat cable i l'he hagut de regrabar. Aquest cop amb guitarra.

112- La boca

Ahir parlava de les baves, avui de la boca... dec estar anatòmic. De fer música amb la boca, hi ha grans mestres (entre els quals evidentment no m'hi compto) però és divertit. A la cançoneta no hi ha cap mena d'efecte, ni tansols he tret el fregit de la CPU.

111 ! ! !

Ja en porto 111. Els dies passen, els carrers s'han enfosquit... i estic temptat d'anar corrents al llit :). Ja sé que ho he dit altres vegades, però hi ha dies que el tema del blog -malgrat que és molt interessant- se'm fa molt dur. Fa anys que és negra nit i només he pogut dormir quatre horetes miserables la nit anterior, i aquí estic complint com un cargol amb la seva bava.
Au, demà més però com que haig de marxar de bolo a Osca, l'hauré de gravar a les 7 del matí... buf... que n'és de dura la vida del músic motivat!

Mar de roselles

Entre camps, en marges i verdisses les roselles criden: -Primavera!

La mona

La mona. La mona i una mica de Reis. Xeculata amb barca i espelmes amb piles. Les garrafes tenen forat i els nens biciletes. Plou quan caus i no fas cas. Cal rentar-se bé les dents.
Bona nit. (...fuixet... es veu que demà és un dia normal... com si existíssin aitals dies.)

Cerveseta mística

Això de la cervesa vé de molt antic i em desperta la espiritualitat ancestral que pregonament dorm en mi.

Sant Jordi!

Bon Sant Jordi a tothom. És una tradició preciosa. Cuidem-la!

Riu de gener

Plou sobre el Fluvià. Un racó de món com qualsevol altre.

Avui m'aniré posant al dia de penjar les cançons que manquen. Aquests dies, un cop trencada la rutina d'anar de cul, estic més per la família i menys per les cançons... i es nota. En tots els sentits.

Fanalets del Japó

Al vespre a Tortellà fem una encesa solidària de fanalets pel Japó.
Amics i coneguts. Joves i vells. Músics i sacaires (hi hi hi hi... és broma) Salut Xevi Pallàs!
Per cert, costa força tocar el violí al modo oriental intentant fer els seus vibrats de 4a... si hi ha algun japonès a la xarxa espero que m'ho sabrà perdonar.

contra-contrapàs

no és un contrapàs. És fer el burro amb una esferificahió (amb "h" aspirada) de la defragmentació lliuríssima amanit amb un innombrable nombre de llicències. He dit.

Estiu inòspit

Quan de mal féu el senyor Morricone ;-)
Avui he estat mirant les fotos de platja d'en Miserachs dels anys 50-60 amb un turisme incipient i pescadors adobant xarxes. Precioses
Quan de mal fan encara els búnkers hotelers a primera línia de costa

Fa bon dia

Fa bon dia i tinc la casa plena de mainada... la cosa té un punt d'aventura, una mica és com si tornés a ser cap del cau :-)

101

avui no dic res. Apa!

CANÇÓ NUMERO 100!!!!!!!!!!!!!!

Amb l'hàbit adquirit de la música quotidiana sovint tinc la neurona i les orelles actives. Quan entro en un bar on hi ha música, l'escolto i l'analitzo per sobre; línia melòdica, construcció de la base, harmonia... sovint m'enduc sorpreses. La música dels llocs on tenen la tele amb videoclips de música "comercial" és bastant flagrant el tema. Grans produccions plasticoses de ties bones cantant i remenant-se amb una super-base rítmica amb melodies pobres i lletres que si les escoltes te'n fas creus...
Val a dir també que de vegades entre aquestes músiques absolutament funcionals i espero que sense cap altra pretensió, trobes petites sorpreses.
Del tema video no cal que en parlem. Tots els videoclips tallats amb el mateix patró més gastats que un vido de bodes.... de fet semblen videos de bodes cutres fets amb mala llet.

La meva cançó d'avui degudament produïda em temo que entraria dins d'aquesta categoria. :-(

99

en un any de bogeria
una cançó cada dia
més bé o més malament
demà toca la nº cent!!!

El semàfor

encara no son les 7 del matí. Mentre espero l'autobús, la cançoneta brolla sota d'un semàfor.
L'acabo depressa i corrents perquè arriba el bus i em fa un xic de vergonya que m'enxampin... tonteries.

Ball Cerdà

Matí de bolo. Tarda de presentació dels últims llibres de poemes de la Joana Raspall on hi hem posat una mica de música juntament amb la Marta Rius
Segueixo experimentant amb els gèneres típics de la nostra terra. Avui toca el Ball Cerdà.

Fent el burro

El Bogunyà sempre m'amonestava carinyosament dient-me:

-No facis el burro que la palla va cara!

Avui he fet el burro.

Gatet petit

S'assemblen tan els gats petits i els fills petits...

Xiulet

Quan passen dies intensos com aquests se'm queda la neurona seca i costa reemprendre el fil...

L'hotel

Per fi a casa! Dies intensos de nervis i coneixences. Aquests dies tocava tenir el cap en una altra banda o sigui que la cançoneta és pura i durament per a complir.
Per compensar penjo la fotografia de la tapa d'un desaigua d'Igualda.
A l'hotel hi he passat poca estona, però hi feia molta calor i molt de soroll d'ascensor i de refrigeració. No sé perquè els hotels sempre son tan sorollosos (a banda de sentir la farra del "casament casposet" que feien en una sala de la planta baixa, tot i dormir al 6è pis!!)
Bé, tan és. Prova superada.
Tot ha anat raonablement bé. Avui soc tot amor.

Diuen que la mort és justa

Uns tant i els altres tan poc...

Avui, per duplicat, un audio de condicions lamentables però gravat en ple acte proletari que li dona valor documental i a més, un video-cutre-clip /document de procés de creació / i cançoneta, tot a l'hora.

Salut i pessetes.

Quina bogeria d'any

No sé si tothom està igual però aquest any és de bojos. Em pensava que era jo sol que m'emmerdava en masses coses i que tenia masses fronts oberts (Projecte Pandero, l'espectacle poètic "Com un mirall", basat en l'obra de la Joana Raspall , Sol i Serena, anar a l'ESMUC, les dues escoles de música, la família, ara hi haig d'afegir els dos grupets de grallers i els ministrers nous de trinca, l'Aula de música Tradicional, el blog amb el projecte "Música Quotidiana" i paro perquè m'estic estressant només d'ennumerar-ho) però es veu que no. Tot és culpa de l'any i jo no hi tinc res a veure. O almenys aquesta és la conclusió a la que vaig arribar ahir després de parlar amb un company... serà veritat?

Bé, de tota manera, brindaré per la salut i els projectes engrescadors.

90 -Ball pla nineta

No hi ha res com jugar. Tenim un piló de gèneres propis per jugar i experimentar a banda del pop, el rock, el jazz la bossa i d'altres gèneres foranis. Avui és una mica un experiment poc pensat, però fa dies que hi dono voltes... encara en sortirà alguna cosa bona d'aquí.

Bona nit.

Tal dia com avui, de fa 9 anys em vaig casar amb la meva viola de roda.

Haut

Haut - Alt

Basajaun, la Molsosa, el Serpent, les goges i aloges, els berruguets, minairons, la Pesanta i tants i tants altres fills dels gentils...

88- les tetes de la Paula

Tard, però ha arribat.

El diumenge tot s'ho menja

eldiumengetotshomeja.... eldiumengetotshom... eldiumengeto... eldiumenget... eldiume... eldium...
eldi... eld.. ee... ...

La taula

Al voltant d'una taula amb caragols, ratafia, vi i botifarra és on té sentit tot plegat. Corrandes a la vena.

Esboç

Conèixer és preciós. Saber d'on venen les coses i intentar saber a on van...
Avui no en goso dir cançó. Deixem-ho en esboç. Però aquest esboç té pare (que en aquest cas soc jo) cosa òbvia, però també té àvies i besàvies i rebesàvies i aixó ja no és tan habitual.
Sé que soc críptic. Millor així.
Només afegeixo que malgrat ser simplement un esboç mal girbat a dins hi ha una cosa molt bonica. Qui sap si mai tindré temps de polir-ho i de deixar veure l'emprempta dels avantpassats.

Demà combat de corrandes a Montagut