dijous, 7 d’abril del 2011

Quina bogeria d'any

No sé si tothom està igual però aquest any és de bojos. Em pensava que era jo sol que m'emmerdava en masses coses i que tenia masses fronts oberts (Projecte Pandero, l'espectacle poètic "Com un mirall", basat en l'obra de la Joana Raspall , Sol i Serena, anar a l'ESMUC, les dues escoles de música, la família, ara hi haig d'afegir els dos grupets de grallers i els ministrers nous de trinca, l'Aula de música Tradicional, el blog amb el projecte "Música Quotidiana" i paro perquè m'estic estressant només d'ennumerar-ho) però es veu que no. Tot és culpa de l'any i jo no hi tinc res a veure. O almenys aquesta és la conclusió a la que vaig arribar ahir després de parlar amb un company... serà veritat?

Bé, de tota manera, brindaré per la salut i els projectes engrescadors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada