La primavera, a banda de la sabuda sang, el cervell altera. Assaig d'escències de pandero i ratafies al voltant de la societat més propera. Ara mateix no m'hi veig de cap ull. La cançó havia de tenir lletra però restarà instrumental per falta de neurones i hores de son.
Visca la terra! Visquin les espores!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada