Bon dia

Avui he hagut de baixar a Barcelona al matí. Encara no eren les 7 que passava pels camps de vora Banyoles des de dalt del bus (el mateix que ahir se li va punxar la roda). Dalt del bus, encara pràcticament sol, xiuxiuejava una cançoneta.
En tornar a pujar al migdia, m'ha fet gràcia tornar a passar pel mateix lloc però llavors el dia ja no tenia lleganyes (jo en tenia més que al matí :)
Entre una cosa i l'altre han passat 8 hores i estava a mitja jornada laboral!!... això de la vida bohèmia dels músics és mentida en el 99% dels casos, però visca el mite!

Roda punxada = temps regalat

Avui al bus se li ha punxat una roda... no passa res, però és el segon cop que em passa aquest any que pujant de Barcelona cap a Olot, el bus de línia rebenta una roda i ens quedem tirats a l'autopista fins que un altre bus ens ve a rescatar. El viatge acaba durant unes 3 horetes bones amb parada al mig inclosa però, com que tampoc no depèn de tu i no pots fer res més que esperar-te s'acaba converint en un regal, un parèntesi de temps inconcret dedicat a la contemplació de l'entorn. Entorn exterior i interior.
Ja sé que ho dic sovint, però la vida és preciosa.