dimecres, 15 de juliol del 2009

022-Tren Oix-Olot

El mestre arrugà els ulls com a senyal de que no l'havia entès. Agafà la pipa amb una mà i es disposà a tornar-m'ho a explicar tot de bell nou. S'aturà un moment i s'ho repensà tot fent una curta pipada.

TREN OIX-OLOT



En el darrer instant esgarrapo un bocí de realitat i me'l poso a la butxaca, mig esparracada, de l'abric gris marengo. Em cordo. Fa fred. Pago el bitllet tres cops, com és costum en aquestes contrades i pujo al tren a Oix, en direcció Olot. En el meu vagó hi ha dues persones més; una noia amb trenes, de nom Maria, i un senyor amb gavardina i pipa que mentre rumia acarona dolçament una verra sense funda.
Al tombant de Sadernes el tren s'atura a pagar el peatge. El conductor no té quartos així que passa la gorra pels vagons demanant la voluntat per tal de poder arribar algun dia. Un cop satisfet l'import, el tren continua d'esma... i es perd juntament amb el bocí de realitat que duia a la butxaca. No recordo res més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada