112- La boca

Ahir parlava de les baves, avui de la boca... dec estar anatòmic. De fer música amb la boca, hi ha grans mestres (entre els quals evidentment no m'hi compto) però és divertit. A la cançoneta no hi ha cap mena d'efecte, ni tansols he tret el fregit de la CPU.

111 ! ! !

Ja en porto 111. Els dies passen, els carrers s'han enfosquit... i estic temptat d'anar corrents al llit :). Ja sé que ho he dit altres vegades, però hi ha dies que el tema del blog -malgrat que és molt interessant- se'm fa molt dur. Fa anys que és negra nit i només he pogut dormir quatre horetes miserables la nit anterior, i aquí estic complint com un cargol amb la seva bava.
Au, demà més però com que haig de marxar de bolo a Osca, l'hauré de gravar a les 7 del matí... buf... que n'és de dura la vida del músic motivat!

Mar de roselles

Entre camps, en marges i verdisses les roselles criden: -Primavera!

La mona

La mona. La mona i una mica de Reis. Xeculata amb barca i espelmes amb piles. Les garrafes tenen forat i els nens biciletes. Plou quan caus i no fas cas. Cal rentar-se bé les dents.
Bona nit. (...fuixet... es veu que demà és un dia normal... com si existíssin aitals dies.)

Cerveseta mística

Això de la cervesa vé de molt antic i em desperta la espiritualitat ancestral que pregonament dorm en mi.

Sant Jordi!

Bon Sant Jordi a tothom. És una tradició preciosa. Cuidem-la!

Riu de gener

Plou sobre el Fluvià. Un racó de món com qualsevol altre.

Avui m'aniré posant al dia de penjar les cançons que manquen. Aquests dies, un cop trencada la rutina d'anar de cul, estic més per la família i menys per les cançons... i es nota. En tots els sentits.

Fanalets del Japó

Al vespre a Tortellà fem una encesa solidària de fanalets pel Japó.
Amics i coneguts. Joves i vells. Músics i sacaires (hi hi hi hi... és broma) Salut Xevi Pallàs!
Per cert, costa força tocar el violí al modo oriental intentant fer els seus vibrats de 4a... si hi ha algun japonès a la xarxa espero que m'ho sabrà perdonar.

contra-contrapàs

no és un contrapàs. És fer el burro amb una esferificahió (amb "h" aspirada) de la defragmentació lliuríssima amanit amb un innombrable nombre de llicències. He dit.

Estiu inòspit

Quan de mal féu el senyor Morricone ;-)
Avui he estat mirant les fotos de platja d'en Miserachs dels anys 50-60 amb un turisme incipient i pescadors adobant xarxes. Precioses
Quan de mal fan encara els búnkers hotelers a primera línia de costa