MÚSICA QUOTIDIANA

Després de quatre mesos fent cançó dia rere dia, dono per acomplerts els objectius que tenia el projecte MÚSICA QUOTIDIANA on el blog n'és la part visible.

És molt interessant la dinàmica que agafa la creativitat quan t'has d'exprémer el cervell dia rere dia (i més si tenim en compte que aquest projecte ha estat afegit a una vida personal i professional prou curulla, per no dir estressant)
Sovint m'he trobat arribant a les 3 o les 4 de la matinada a casa i haver-me d'arremangar la neurona, i llavors tocar, gravar i penjar la cançoneta i l'endemà a les 8 a córrer!
Evidentment hi ha cançons que les amagaria sota una pedra per cutres i mal gravades, però d'altres malgrat l'exigència del procés, son un material prou bo. Aquest garbuix, la aleatorietat, forma part del joc.

Deixo el blog obert perquè no descarto seguir-hi penjant cançons i/o idees, però això sí, a partir d'ara sense l'exigència diaria.

Us vull agraïr l'atenció i molt especialment els que heu anat seguint la odissea dia rere dia. Gràcies. Us ben juro que si no fos per això el projecte no hauria durat ni 15 dies.

Per anar fent boca...

Penjo un petit vídeo de regal.
Aviso que mareja molt.

Camí empedrat

Això de dur claus a la butxaca té el seu ritme...



--- aquests dies no puc carregar les cançons per un problema tècnic del servidor---
Poc a poc intentaré penjar les cançonetes que falten.

Pinya de pi pinyoner

Tanta cançoneta, tanta cançoneta i al final tot m'acaba sonant. Demano disculpes pels milions de plagis involutaris que hauré fet barrejant les 7 notetes de l'escala.
En el fons quan tot està alla mateix, com pinyons dins d'una pinya, el que son importants son els detalls.

Màgia quotidiana

És bonic comprovar que la gent que t'envolta, t'aprecia i t'estima i que valora la feina que fas. Gràcies.

Camp de blat

Sort en tenim que encara hi ha pagesos que llauren i malden per treure espigues de la terra, encara que siguin pocs, o si més no, no suficients per abastir el país.
Quin gran error el capitalisme salvatge en el que estem immersos. Quanta estupidesa, quanta especulació, quanta irracionalitat. Què hem de fer per recuperar el seny?

Fa feredat

Fan feredat algunes reaccions davant la mort d'aquest personatge, encara que fos certa la imatge de dimoni escuat que ens han venut. Qui sent alegria davant de la mort d'altri? i sobretot, perquè?Alleujament potser? És evident que no. El terrorisme és l'altra cara de la moneda de les injustícies socials i econòmiques i evidentment amb la mort del gurú no s'acaba la cosa, ans al contrari. Només se m'acut que l'alegria és el reflex de la pura venjança dels que es creuen agredits. Altrament dit, un linxament a distància. Sense judici. Sense preguntes ni respostes. Ascèptic. Aquest món nostre, de vegades fa por.

Efecte

De vegades treient el fregit de la CPU em passa un efecte estrany, suposo que per alguna qüestió de sincronisme. L'efecte espontani és lleig amb ganes, però en aquest blog tot s'aprofita.

Do i Do#

Avui he fet una minimelodia amb només un do i un do#. Per acabar-ho de vestir li caldria una lletra, que amb guiarra sola es fa difícil.

Si no trobo un cable...

Soc a Osca i no tinc manera de penjar la cançoneta, o sigui que si no trobo un cable, l'hauré de penjar dema.
Bé, no he trobat cable i l'he hagut de regrabar. Aquest cop amb guitarra.