Fan feredat algunes reaccions davant la mort d'aquest personatge, encara que fos certa la imatge de dimoni escuat que ens han venut. Qui sent alegria davant de la mort d'altri? i sobretot, perquè?Alleujament potser? És evident que no. El terrorisme és l'altra cara de la moneda de les injustícies socials i econòmiques i evidentment amb la mort del gurú no s'acaba la cosa, ans al contrari. Només se m'acut que l'alegria és el reflex de la pura venjança dels que es creuen agredits. Altrament dit, un linxament a distància. Sense judici. Sense preguntes ni respostes. Ascèptic. Aquest món nostre, de vegades fa por.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada