MÚSICA QUOTIDIANA

Després de quatre mesos fent cançó dia rere dia, dono per acomplerts els objectius que tenia el projecte MÚSICA QUOTIDIANA on el blog n'és la part visible.

És molt interessant la dinàmica que agafa la creativitat quan t'has d'exprémer el cervell dia rere dia (i més si tenim en compte que aquest projecte ha estat afegit a una vida personal i professional prou curulla, per no dir estressant)
Sovint m'he trobat arribant a les 3 o les 4 de la matinada a casa i haver-me d'arremangar la neurona, i llavors tocar, gravar i penjar la cançoneta i l'endemà a les 8 a córrer!
Evidentment hi ha cançons que les amagaria sota una pedra per cutres i mal gravades, però d'altres malgrat l'exigència del procés, son un material prou bo. Aquest garbuix, la aleatorietat, forma part del joc.

Deixo el blog obert perquè no descarto seguir-hi penjant cançons i/o idees, però això sí, a partir d'ara sense l'exigència diaria.

Us vull agraïr l'atenció i molt especialment els que heu anat seguint la odissea dia rere dia. Gràcies. Us ben juro que si no fos per això el projecte no hauria durat ni 15 dies.

Per anar fent boca...

Penjo un petit vídeo de regal.
Aviso que mareja molt.

Camí empedrat

Això de dur claus a la butxaca té el seu ritme...



--- aquests dies no puc carregar les cançons per un problema tècnic del servidor---
Poc a poc intentaré penjar les cançonetes que falten.

Pinya de pi pinyoner

Tanta cançoneta, tanta cançoneta i al final tot m'acaba sonant. Demano disculpes pels milions de plagis involutaris que hauré fet barrejant les 7 notetes de l'escala.
En el fons quan tot està alla mateix, com pinyons dins d'una pinya, el que son importants son els detalls.

Màgia quotidiana

És bonic comprovar que la gent que t'envolta, t'aprecia i t'estima i que valora la feina que fas. Gràcies.

Camp de blat

Sort en tenim que encara hi ha pagesos que llauren i malden per treure espigues de la terra, encara que siguin pocs, o si més no, no suficients per abastir el país.
Quin gran error el capitalisme salvatge en el que estem immersos. Quanta estupidesa, quanta especulació, quanta irracionalitat. Què hem de fer per recuperar el seny?

Fa feredat

Fan feredat algunes reaccions davant la mort d'aquest personatge, encara que fos certa la imatge de dimoni escuat que ens han venut. Qui sent alegria davant de la mort d'altri? i sobretot, perquè?Alleujament potser? És evident que no. El terrorisme és l'altra cara de la moneda de les injustícies socials i econòmiques i evidentment amb la mort del gurú no s'acaba la cosa, ans al contrari. Només se m'acut que l'alegria és el reflex de la pura venjança dels que es creuen agredits. Altrament dit, un linxament a distància. Sense judici. Sense preguntes ni respostes. Ascèptic. Aquest món nostre, de vegades fa por.

Efecte

De vegades treient el fregit de la CPU em passa un efecte estrany, suposo que per alguna qüestió de sincronisme. L'efecte espontani és lleig amb ganes, però en aquest blog tot s'aprofita.

Do i Do#

Avui he fet una minimelodia amb només un do i un do#. Per acabar-ho de vestir li caldria una lletra, que amb guiarra sola es fa difícil.

Si no trobo un cable...

Soc a Osca i no tinc manera de penjar la cançoneta, o sigui que si no trobo un cable, l'hauré de penjar dema.
Bé, no he trobat cable i l'he hagut de regrabar. Aquest cop amb guitarra.

112- La boca

Ahir parlava de les baves, avui de la boca... dec estar anatòmic. De fer música amb la boca, hi ha grans mestres (entre els quals evidentment no m'hi compto) però és divertit. A la cançoneta no hi ha cap mena d'efecte, ni tansols he tret el fregit de la CPU.

111 ! ! !

Ja en porto 111. Els dies passen, els carrers s'han enfosquit... i estic temptat d'anar corrents al llit :). Ja sé que ho he dit altres vegades, però hi ha dies que el tema del blog -malgrat que és molt interessant- se'm fa molt dur. Fa anys que és negra nit i només he pogut dormir quatre horetes miserables la nit anterior, i aquí estic complint com un cargol amb la seva bava.
Au, demà més però com que haig de marxar de bolo a Osca, l'hauré de gravar a les 7 del matí... buf... que n'és de dura la vida del músic motivat!

Mar de roselles

Entre camps, en marges i verdisses les roselles criden: -Primavera!

La mona

La mona. La mona i una mica de Reis. Xeculata amb barca i espelmes amb piles. Les garrafes tenen forat i els nens biciletes. Plou quan caus i no fas cas. Cal rentar-se bé les dents.
Bona nit. (...fuixet... es veu que demà és un dia normal... com si existíssin aitals dies.)

Cerveseta mística

Això de la cervesa vé de molt antic i em desperta la espiritualitat ancestral que pregonament dorm en mi.

Sant Jordi!

Bon Sant Jordi a tothom. És una tradició preciosa. Cuidem-la!

Riu de gener

Plou sobre el Fluvià. Un racó de món com qualsevol altre.

Avui m'aniré posant al dia de penjar les cançons que manquen. Aquests dies, un cop trencada la rutina d'anar de cul, estic més per la família i menys per les cançons... i es nota. En tots els sentits.

Fanalets del Japó

Al vespre a Tortellà fem una encesa solidària de fanalets pel Japó.
Amics i coneguts. Joves i vells. Músics i sacaires (hi hi hi hi... és broma) Salut Xevi Pallàs!
Per cert, costa força tocar el violí al modo oriental intentant fer els seus vibrats de 4a... si hi ha algun japonès a la xarxa espero que m'ho sabrà perdonar.

contra-contrapàs

no és un contrapàs. És fer el burro amb una esferificahió (amb "h" aspirada) de la defragmentació lliuríssima amanit amb un innombrable nombre de llicències. He dit.

Estiu inòspit

Quan de mal féu el senyor Morricone ;-)
Avui he estat mirant les fotos de platja d'en Miserachs dels anys 50-60 amb un turisme incipient i pescadors adobant xarxes. Precioses
Quan de mal fan encara els búnkers hotelers a primera línia de costa