40 cançons!!

Semblava impossible però no! 40 cançonetes en 40 dies! I encara més! M'he deslliurat dels anuncis del goear!!!! Visca!!!





És tan senzill que no ho sé fer
sentir la pluja quan plou
i m'abraça pel carrer
i estar-me allà i prou.

Qui dia passa any empeny

La cançó d'avui va dedicada a la meva companya de vida i música, que des de que he començat aquest projecte molts dies s'adorm esperant-me mentre jo gravo la cançó

Tal qual. Vaig a dormir

L'endemà

Ara ve la baixada després d'estar en tensió durant moltes hores. Estic molt cansat i adormit però, sobretot content.

Violí sol. La Clémence ha tornat a demostrar que menys és més. Com toca! Broda la senzillesa. Em trec el barret.

Un cop s'ha acabat tot cal començar a païr.

Violinada 2

Segueixo a la Violinada sense treva. He anat a dormir a les cinc tocades i abans de les nou ja era llevat... i ara m'he pogut escapar 5 minuts per gravar la pista i au! Quan tingui 5 minutets més penjaré una foto.

Violinada 1

Hi ha dies que el projecte de la Música Quotidiana es fa molt dur. Aquest cap de setmana, per exemple, a Argelaguer fem La Violinada (trobada d'instruments de corda fregada) que vol dir violí fins a la sopa! També vol dir engegar d'horeta al matí i acabar tard a la nit amb música sensa parar... i llavors, au, vés a casa a quarts de 4 de la matinada i posa't a pensar una cançó, gravar-la i penjar-la.
El cas és que malgrat tot avui he complert superant el primer dia de La Violinada.
Bona nit.

A la que et despistes...

Un sol dia, dues cares.
Sidral de dimensions considerables per un POUM enormement sospitós. Com diu la dita: "De Cacics, babaus i nobles, n'hi ha a tots els pobles". Aviam com acaba tot plegat, però pinta a pollastre gros.
L'altre cara del dia l'ha aportat en Xavi Múrcia presentant l'Electrocançó a Banyoles amb forces pinzellades d'on apunta el seu nou treball (que ja tinc ganes de sentir-lo acabat).

El títol de la tonadeta inquietant més aviat hagués hagut de ser: "El misteriós cas del POUM sospitós" o quelcom + suggerent... però bé.

(Ha estat la foto més tètrica que se m'ha acudit fer pels volts de casa... també hagués pogut fer-ne una a un maó, que fa més por!)


Diga'm, Oh Cacic! quantes tones d'integritat hi ha sota el ciment!?

Apàtrides

Sempre m'ha sorprès els apàtrides, que es passegen pel món com un ocells sense niu. En ésser preguntats argumenten obvietats com la gastada etiqueta de "ciutadans del món" i m'amonesten amb aire recriminatiu titllan-te de tancat i provincià... potser si, però el fet de saber d'on vinc i de pouar en la pròpia cultura no em fa tenir menys interès per la cultura dels altres ni tampoc reconèixer les seves especificitats ni virtuts. Com és que ells reconeixen la dels altres i reneguen de la pròpia? La immensa majoria dels que m'he trobat -tot sigui dit- son força ignorants de la seva...

#garrotweet

Després del triomf de la inciativa de l'Uru (àlies @uruguinart) de fer glosa via Twitter (#garrotweet) cal descansar la ment, a més la cosa s'ajunta amb que demà m'haig de llevar a quarts de 6 del matí i que fa estona que és negra nit.
Avui cançoneta d'aquelles que no vénen d'enlloc ni duen enlloc però ajuden a estar tranquil.
Bona nit. (sento el collons d'anunci de la cervesa gallega... estic estudiant altres opcions per penjar música per no haver de sentir el collons d'anunci cada vegada)

Cançó de bressol

Vist que no puc recuperar la cançó gravada al mòbil, n'he hagut de fer una altra.

Llàgrimes a la sorra d’Argelers

Un febrer com aquest, però molt més dur, concretament el dia 3 de febrer del 1939, van obrir el camp d'Argelers. Cal no oblidar aquestes coses. Son lluny però no tant.

Camí d'Argelers...




Fugir del foc per anar enlloc,
creuar la ratlla inexistent,
carregant ràbia, tristament,
duent el cor mig viu, mig mort.

Panteixant fort respirant por
per camins massa plens de pols
Les esperances duen dol
certesa d'un demà pitjor.

A l'altre cantó no saps què hi ha
la gent que hi va no torna més
Al tombant trobem Argelers
per poder seure i reposar


Així s'arriba a Argelers
amb vestits de gana i por
amb els ulls negats pel plor
Cal dir-ho una altra vegada
el mar s'omplí amb les llàgrimes
de la gent de la Retirada

I no hi ha repòs a Argelers
ni a cap altre lloc del món
som dins d'un pou sense fons
d'on no en sortirem mai més

Fent nit al dia, dia a la nit
dormint al ras amb l'ull obert,
dormint tan poc, el plor despert
l’angoixa creix a dins del pit.