Camí d'Argelers...Fugir del foc per anar enlloc,
creuar la ratlla inexistent,
carregant ràbia, tristament,
duent el cor mig viu, mig mort.
Panteixant fort respirant por
per camins massa plens de pols
Les esperances duen dol
certesa d'un demà pitjor.
A l'altre cantó no saps què hi ha
la gent que hi va no torna més
Al tombant trobem Argelers
per poder seure i reposar
Així s'arriba a Argelers
amb vestits de gana i por
amb els ulls negats pel plor
Cal dir-ho una altra vegada
el mar s'omplí amb les llàgrimes
de la gent de la Retirada
I no hi ha repòs a Argelers
ni a cap altre lloc del món
som dins d'un pou sense fons
d'on no en sortirem mai més
Fent nit al dia, dia a la nit
dormint al ras amb l'ull obert,
dormint tan poc, el plor despert
l’angoixa creix a dins del pit.
òstres Guillem ..quin poeta t'estas tornant...m'agrada, m'agrada... I saps que el meu avi en va fugir del camp d'Argelers? I quan fugia el van veure i aturar i els va fer pena dient-los que tenia 4 fills a Barcelona..i el van deixar marxar..i va tornar a peu fins a casa...però sí...molts no en varen tornar mai més com bé dius...
ResponEliminael nostre passat...està bé que el recordem...
gràcies!
Òsti... no en tenia ni ideia...
ResponElimina;-) De vegades et cauen coses a les mans que et remouen per dins.