Avui estic molt content però suposo que en això de la creació hi ha una part d'aleatorietat on hi aflora alguna part profunda del subconscient, si no no m'explico la lletra. Encara que té un punt tristoi, n'estic molt orgullós de la cançó d'avui (mal gravada, mal tocada i mal cantada però, i que!? ...la trobo preciosa)
Com a dia especial, la bateria és de llauna (és el primer dia que em prenc una llicència així, però és que a casa no en tinc de bateria)
Arribats a la cançó nº 50 vull donar gràcies a tots als que sovint treieu el cap per aquí, que cada cop sou més...
A sobre la sorra
somio amb el dit
però el vent esborra
tot el què he escrit.
El vent també eixuga
el meu llagrimal,
però queda en les galtes
un camí de sal.
Horitzó etern
de platja d'hivern
Pedretes boniques,
petxines, palets...
esperant que una nina
en faci collarets
A còpia d'onades
també el meu neguit
com pedres trobades
s'ha arrodonit.
Horitzó etern
de platja d'hivern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada