No puc més. Bona nit,

Preparant l'hort

Aquest hivern de pa sucat amb oli m'ha passat volant i sense fred. Tan bon temps ha fet que l'hort ha passat d'hort a selva en aquests deu dies que he anat de cul. Tampoc no queden gaires tomàquets... o sigui que avui he començat a preparar l'hort (ja ho se. ja ho sé, vaig tard... però vès, és que jo sóc músic...)

Crítica àcida des de dins de la peixera

Ja no sé si és normal el què passa.... Abans de començar a desbarrar que consti que no tinc manies musicals. Evidentment tinc les meves preferències però no van tan lligades a les "etiquetes" com a cada projecte en sí (sensibilitat, coherencia, originalitat, etc)
Els nord-americans beuen de la música d'arrel -ja sigui blanca i/o negra- i ho refregeixen treient a subhasta un piló de nous ritmes que tots ens mengem amb patates. Fins aquí tot bé. La base és bona i els venedors millors.
Però què passa a casa nostra!? Doncs anem a remolc donant l'esquena a la nostra peculiar riquesa i sobretot que no ho sàpiga ningú, que fa pagès!

Visquin els ritmes ternaris i les tradicions que es reinventen!


La foto està treta d'una notícia de la xarxa sobre pedicultura... mira que hi ha gent rareta al món.




Els peixos s'ho van mirant
des del menjador estant...
Dins la peixera del menjador
hi ha un gran rock de colors
i un enorme pop hi ha
i una arrel per decorar.
Els peixos s'ho van mirant
des del menjador, nedant.

Feliç 2012!!

Vist el què està passant podem donar el 2011 per ben aprofitat. L'any el podriem catalogar de "Brillant caiguda de dictadors en sèrie per mitjans pacífics..." ara només falta que segueixi caient el castell de cartes i hi hagin canvis als poders públics i sobretot els fàctics a Europa, EEUU i Xina... i per començar l'escombrada podriem seguir per casa nostra! #sensesenyal

A nivell musical, no sé què he fet. Estava treballant en una altra cosa i s'acostaven les dotze. Sovint quan la cançó m'agafa a contrapèl, surten coses rares...

NO SÉ COM HA PASSAT PERÒ SE M'HA MOGUT ALGUNA PISTA I SONA FATAL I SOLS VAIG GUARDAR EL MIX... QUAN TINGUI TEMPS HO REGRABARÉ (és com dir la setmana dels tres dijous...)

Jubilació

La cosa ha quedat un xic borrosa ;-) Acordions dissonants i soroll de fregit de la CPU
Bona nit.




Quan tens 1 any, et sents estrany, just acabes d'arribar al món
Quan en tens 6, corres pel pis i les bambes se't mengen els mitjons
Quan en tens 9 mai en tens prou i no vols fer la comunió
Quan tens 15 anys, els grans afanys i parella, la primera
Quan tens 20 anys, pis amb companys i teranyines dins la nevera
Quan en tens 30, currant amb empenta, i pis petit i de lloguer
Quan en tens 40, ja res t'espanta però pis petit i de lloguer.
Ai als 50, la feina just aguanta i pis petit i de lloguer
...
Als 89, mola un ou! Jubilacióoooo!

Platja d'hivern

Cançó nº 50!!
Avui estic molt content però suposo que en això de la creació hi ha una part d'aleatorietat on hi aflora alguna part profunda del subconscient, si no no m'explico la lletra. Encara que té un punt tristoi, n'estic molt orgullós de la cançó d'avui (mal gravada, mal tocada i mal cantada però, i que!? ...la trobo preciosa)
Com a dia especial, la bateria és de llauna (és el primer dia que em prenc una llicència així, però és que a casa no en tinc de bateria)
Arribats a la cançó nº 50 vull donar gràcies a tots als que sovint treieu el cap per aquí, que cada cop sou més...








A sobre la sorra
somio amb el dit
però el vent esborra
tot el què he escrit.

El vent també eixuga
el meu llagrimal,
però queda en les galtes
un camí de sal.

Horitzó etern
de platja d'hivern


Pedretes boniques,
petxines, palets...
esperant que una nina
en faci collarets

A còpia d'onades
també el meu neguit
com pedres trobades
s'ha arrodonit.

Horitzó etern
de platja d'hivern

Per fi a casa... el millor lloc del món.

Despres de dies i dies d'anar de cul, Palaus de la Música, Salt i Olot, per fi he arribat a casa... enlloc s'està millor si tens una gent i un horitzó que t'espera i t'estima. Visca doncs! Visca la casa de cadascú, ja sigui llogada o hipotecada, ja sigui a l'Alguer o al Maestrat o al barri del Xup.


La foto està feta des de la carretera entre Argelaguer i Sant Jaume de Llierca. Garrotxa pura i dura. No ho sembla però és al migdia.

Teixint (vaja, fent mitja al tren)

Potser les cançons de la última setmana no son les millors, però us asseguro que son de les que n'estic més orgullós.
És molt complicat fer cançons dormint 4 horetes justes!!!!
Au, cançó amb baix agut teixit per la Marta Rius al tren amb mig vagó dormint.
També, pel mateix preu, hi poso una foto de Barcelonaquinaporben d'hora al matí, baixant per Via Laietana, cap al Palau de la Música.





Ella en va teixint el fil de la vida
i a cada puntada hi posa il·lusió
i així va teixint, teixeix dia a dia
teixeix un gersei i una cançó.

Palau de la Música Catalana

Avui, com ahir, he baixat a Barcelona a primera hora del matí, al Palau de la Música Catalana (... i com diuen per aquí dalt "pixo colònia"...) És un autèntic plaer plantar-te a l'escenari envoltat de muses i fer un bolo disfrutant del context; la sonoritat de la sala, els vitralls...
Mentrestant estem als camerinos. En el que estic jo hi ha piano ( i com que no hi ha pianista...)

Québec

Avui, córrer pel Palau de la Música i córrer pel país la resta del dia. Dia feliç, llarg i cansat.
Penso... ...somio...

No he estat mai al Québec i reconec que és un d'aquells llocs que em crida l'atenció. Pensant-hi una mica te n'adones que és curiós com son les coses. El que per un cantó és signe de resistència, per l'altre és jou.

Dorm le petit québecois

Entre somnis de balenes

Entre boscos i carenes

Posa’t a somiar

Les paraules que et bressolen

Les ales del teu ocell

En altre lloc en son martell

Malsons que a cops s’imposen

Però tu això no ho vas triar

Tampoc tria la pluja on cau

Entre somnis ara jau

I dorm le petit québecois