Bon dia

Avui he hagut de baixar a Barcelona al matí. Encara no eren les 7 que passava pels camps de vora Banyoles des de dalt del bus (el mateix que ahir se li va punxar la roda). Dalt del bus, encara pràcticament sol, xiuxiuejava una cançoneta.
En tornar a pujar al migdia, m'ha fet gràcia tornar a passar pel mateix lloc però llavors el dia ja no tenia lleganyes (jo en tenia més que al matí :)
Entre una cosa i l'altre han passat 8 hores i estava a mitja jornada laboral!!... això de la vida bohèmia dels músics és mentida en el 99% dels casos, però visca el mite!

Roda punxada = temps regalat

Avui al bus se li ha punxat una roda... no passa res, però és el segon cop que em passa aquest any que pujant de Barcelona cap a Olot, el bus de línia rebenta una roda i ens quedem tirats a l'autopista fins que un altre bus ens ve a rescatar. El viatge acaba durant unes 3 horetes bones amb parada al mig inclosa però, com que tampoc no depèn de tu i no pots fer res més que esperar-te s'acaba converint en un regal, un parèntesi de temps inconcret dedicat a la contemplació de l'entorn. Entorn exterior i interior.
Ja sé que ho dic sovint, però la vida és preciosa.

Segle de la dona

Ho sento, avui és un altre dels dies que la xerrameca no té a veure amb la cançó (coses de les cançons instrumentals), però a més avui toca parlar del tema.
Hi ha certes coses que no entenc per més que passen els anys. Mai he entès el masclisme. Potser és perquè estic hiper-coeducat... o perquè sóc de tarannà dialogant (és a dir tovet i calçaces :)
El feminisme l'he entès com a eina de reacció davant les agressions i per aquest fet té tot el meu suport i simpatia. Però si no fos per això tampoc no li trobaria sentit.
En això hi penso més sovint del què voldria, veient les actituts cromanyonítiques de certs mascles (i actituts perpetuadores del rol en certes femelles). Iaixò fins quan?

La cançó d'avui ha quedat rarota perquè com que era amb gralla i per problemes que no vénen al cas he hagut de posar una jaqueta sobre el micro i tocar des de dins d'un armari, cosa que ha fet que el so sigui força pet. Però què hi farem... si mai l'haig de tornar a gravar ja ho faré millor.

nº 60!!! Tot pensant...

Anant de cul he arribat a la cançoneta nº60.

gaudint del quietisme...

Amic

Feia dies que no anava tan d'hora! si m'ha sobrat temps i tot! :)

Foto de mitjons foradats manllevada de St. Internet
També afegeixo el mitjonet d'en Tàpies...






En els dies que plouen clatellades i t'entrebanques més de set vegades sort de l'amic que et fa un sorgit a l'esperit com feia la iaia...

Swing dels antics

Portem quaranta anys de retard respecte la resta d'Europa en l'estudi de la nostra música tradicional (usos, context, formes, gèneres, etc). Casu'm el dictador de torn i la mare que el va parir! D'en tant en tant m'entrebanco amb coses que no sé gaire a on ubicar ni com classificar. Una d'aquestes coses son una mena de cançons de casament de les valls occidentals del pirineu, cantades amb veu i pandero fins a principis del s. XX. Aquestes cançons, netament justo-sil·làbiques, tenen un swing particular que les fa difícils d'escriure en un compàs però que estarien entre un 5/8, un 6/8 i un 3/4.
Aquesta mateix problemàtica la tenen a Euskal Herria amb els "zortzikos" allí amb polèmica inclosa.
Qui sap, potser els zortzikos i les cançons de boda catalanes tenen una arrel comú...

Avui un 5 xamós (aquí no m'acosto ni de casualitat al swing que deia... :)

Bufff... tinc la gata en zel

Com bé sentireu tinc la gata en zel. Ha de ser molt dur això de ser gat...

Casu'm tot!

Posa de mala llet veure com juguen amb gran part de la població del mon. Hi ha els quatre grans especuladors superlatius (qui realment remenen les cireres), els 40 enormes especuladors, els 4000 grans especuladors i els 40000 especuladors al detall (d'aquests segur que tots en tenim més d'un cas proper).

Visca tunisia!
(fa dies que hi penso, però avui m'ha arribat això via feisbuc).



La cançó del dia té poc a veure (almenys musicalment) amb el post, però si no ho dic, rebento. No té lletra, però la dedico a tots aquells que han decidit no especular, que de gent íntegre també n'hi ha.

No puc més. Bona nit,

Preparant l'hort

Aquest hivern de pa sucat amb oli m'ha passat volant i sense fred. Tan bon temps ha fet que l'hort ha passat d'hort a selva en aquests deu dies que he anat de cul. Tampoc no queden gaires tomàquets... o sigui que avui he començat a preparar l'hort (ja ho se. ja ho sé, vaig tard... però vès, és que jo sóc músic...)