Ball pla + cosa standard que no sé què és. La foto, ja em perdonareu però ara no m'anava bé de sortir a fer-la o sigui que l'he demanat al Sr. Google si m'en podia deixar una (es veu que és d'un tal Nasa).
Amb l'esquena a la paret Al sol em quedo quiet Aquest món és molt gran per anar sol caminant.
Sé que no sóc ningú per demanar que vinguis amb mi Però si vols vindré amb tu i farem junts el camí.
Aquest hivern no fa fred. No fa gaires anys, vaig viure l'hivern més cru que recordo en un pis sense calefacció amb molt de finestral que no acabava de tancar bé i a -13º al carrer amb dos pams de neu... això a la Garrotxa! Com deu ser un hivern cru a Finlàndia? I com ha de ser l'arribada del bon temps després de tants mesos de fred? Avui una cançó en finladès (com que no tenia cap finladès a mà, he tirat de traductor de google... o sigui que si hi ha algun finlandès poso la traducció en anglès i demano disculpes per l'accent i la ben segur pèssima traducció :-)
Ei lunta kadullaNyt voit suorittaaThere is no snow in the streetnow you can run.Ja no hi ha neu al carrerara ja pots córrer.
Fer cançonetes al vespre, amb els nens dormint, té el perill enorme de fer que les cançons surtin com la d'avui... suaus i tranquiles perquè ningú es desperti. La d'avui té un punt d'"El cafè de la república" (amb totes les salvetats i respectes vers les caràtules sonores de tan il·lustre programa). Avui també adjunto una foto d'aquest vespre mateix.
Avui ha estat un dia preciós. Hi ha dies que estar viu és brutal.
Avui hagués pogut anar de rebaixes i m'hagués pogut comprar una bossa nova. Ara en fan a tot arreu i les trobes a per tot. A dins de la meva bossa hi posaria un ball plà. (clar que la bossa és nova i pesa i el ball plà potser costarà de trobar)
El cicle de músiques de Barcelona torna a tenir problemes. La cançoneta d'avui va com a homenatge i suport a aquest cicle tan important pel país i tan ignorat i menystingut per les institucions que l'haurien de vetllar. Quina país!
Adjunto la carta de l'associació:
Companys, companyes, el Districte Ciutat Vella cita a l'Associació per dir-li que tenen una carta d'uns veïns que es queixen de molèsties. Suggereixen canvis (d'emplaçament, d'horari) que desvirtuarien o, simplement, eliminarien, aquests divendres tan participatius. Ens deus conèixer, o tens coneixement del que fem, sinó et podem dir que és un goig veure la plaça plena de rotllanes i cares somrients ballant danses tradicionals. És una realitat que d'allà han sortit grups de música, amistats fugisseres i matrimonis perdurables fins al dia d'avui. Anirem a parlar amb el Districte, farem propostes de REDUCCIÓ DE VOLUM (volum màxim corresponent a 500W, canvi de lloc de l?escenari perquè no enfoqui a l'entrada de la plaça), REDUCCIÓ DE DIES (20 divendres al 2011 en front dels 24 del 2010), REDUCCIÓ D'HORARI (fi de les actuacions a les 23.45h, fi del desmuntatge d'escenari i de l'equip de so 24.30h), COMPROMÍS DE DIÀLEG I CIVISME (un grup de noies joves s'han fet voluntàries per anar a parlar amb la gent que ha signat la carta, tot i que no sabem si en són molts o pocs), etc. Que volem de tu? que ho sàpigues. Que ens donis suport moral (i pràctic, si coneixes algun peix gros). Avui recollirem signatures abans de que ens acomiadem fins a la primavera; si vols pots signar-ho tu també. També pots escriure'ns. Tot pot servir per fer gruix quan anem a defensar que les DANSES A LA PLAÇA DEL REI són un patrimoni (immaterial?) d'aquest nostre pobre? brut? trist? dissortat? país.
Associació Danses a la Plaça del Rei 24 de desembre del 2010
(la foto és de l'Astrid Cardona Plantada)
Avui, a la primera! Normalment aprofito alguna estoneta com quan rento els plats per parir la idea i al vespre em poso a plasmar allò embastat i trigo entre mitja hora i una i mitja a fer tot el procés. Avui la cosa anava de música folk a la salut de la Plaça del Rei i per tant tocava violinet. L'he tret de la funda, he apretat el botó de gravar i amb menys de 5 minuts, feina feta! (pim-pam! pensada, tocada i gravada). Espero que sigui un bon senyal de cara a la ràpida i satisfactòria resolució de la història.
Els somnis de la vida sovint son com pedres arrossegades pel riu que poc a poc van perdent la forma. Ahir llegia un text teatral de la Caterina Albert (na Victor Català) i en una indicació parlava que l'actor havia de tenir l'esguard perdut... precios. Era molt més que dir dir que havia de tenir la mirada perduda. Sense voler dins del meu caparró seglevintiunià vaig traduïr esguard per mirada i em va semblar tan pobre... Declaro avui dia universal de l'esguard! L'ànima a vessant pels ulls.
A la cançoneta d'avui l'he liat i he esborrat un tros que era bo i un parell de pistes senceres i tot se m'ha mogut i ha esdevingut un desastre desastrosament desastros o sigui que ho he apedaçat una mica i així queda.
ESGUARD
El teu esguard, el dia somriu, la vida et rosega. Els teus anhels, còdols de riu, la vida arrossega. A cada bleix, tot mor tot viu. L’arbre es doblega i no té fulles a l’estiu.
Ho sento. Espero que ningú se m'enfadi. No tinc res en contra de cap grup (sé el pa que s'hi dona i més aviat tendeixo a considerar-los companys de feina) però personalment dec tenir la pell fina i se m'arriben a fer força pesades certes insistències (que per altra banda entenc que deuen ser necessàries per tal que el nom d'un grup arribi a TOTHOM però també és raonable que n'acabis una mica tip). Per tant espero que ningú entengui la cançó com una agressió sino més aviat com el què és, una petita sàtira a la polonesa feta amb mitja horeta.
L'etiqueta de "grup magdalena" no me l'he inventada jo, l'altre dia va sortir en una entrevista de la ràdio quan es referien a aquesta mena de grups que cantaven el menús de l'esmorzar com a paradigma de la quotidianitat, i em va agradar.
JO VULL SER UN GRUP MAGDALENA
Jo vull ser un grup magdalena ser un grup d’aquests tan guais que vénen de caus i esplaaaais
Jo vull ser un grup magdalena i poder fer cançons de lo bruts que duc els mitjons
I explicar sense cap risc Lo brut que és el pis on visc I entretenir-me tot cantant Comptant molles de crosant
Poder fer cançons De carrers i carrerons Que hi ha a Barcelona Així anem passant l’estona
Jo vull ser un grup magdalena...
Als concerts fer rodolins cantar sobre els meus veïns Especialment de les veïnes I dels estius a les piscines
Reconec ai amics meus que només és fred de peus però almenys en una ocasió vull ser el "grup revelació"
Sobretot perquè estan de moda i surten a ràdio i tele i dignifiquen l'ukelele
Sobretot perquè estan de moda de l’Enderrock és el gran tema també d’ICat FM
Jo també vull ser un artista de la cançó costumista Prometo comptar els estels I sovint sopar falafels
Com els altres fer el tranquil I fer música com infantil Però que ara ja no ho és Ara és el que mola més Jo vull ser un grup magdalena...
L'altre dia els amics de en Manel em van dir, inspira. I ho vaig fer.
I no és maco? La típica estampa d'un llevant de taula (d'acord, d'acord, a les taules hi havia més gent i les majorales no eren tan velles i no hi ha gots ni plats ni res de res i tots semblen deprimits perquè miren a terra)Però queda plenament compensat per la pastora acordionista del segle I a.C. L'altre cosa espatarrant és el pandero que és minúscul però l'he fet com els de veritat, amb fusta i pell i sona! (els picarols no m'hi cabien) Per últim si no ho dic rebento: No trobeu que el sacaire s'assembla un tou a en Xavier Orriols?
Finalment he pogut tornar a gravar!! Això si, el mètode és força més cutre que de costum (Micro de minidisc directament a l'ordinador... amb el sorollet del ventilador de la CPU de fons) però mentre no aconsegueixi un altre sistema m'hauré de conformar amb arreglar els mal de caps amb tirites.
Aquest vespre passat he estat tocant una mica per relaxar la mainada i que s'adormissin ja que estaven nerviosos per l'arribada de ses Majestats D'estapercasa i tocant tocant ha sortit això. No mata, però la premissa segueix sent de no dedicar-hi més de mitja horeta entre pensar la cançó i gravar-la.
Bé, que vagi de gust i es veu que ens haurem de seguir portant bé (Massa que ens hi portem!! ens arriben clatellots per tots cantons i encara somriem com xaiets mesells)
Despres de parir dos projectes en els quals hi he deixat la pell i hi tinc dipositats un tou d'il·lusions i hores (on h tendeix a infinit) i que ja aniré desgranant, he volgut reemprendre el blog. Per sort els problemes de xarxa que vaig tenir ja els he pogut arreglar... ehem però ara en tinc uns altres. I si senyors! sona a excusa, però no ho és. Casu'm el protools i la mare que va parir el sr. Micosoft i tota la patuleia i els lobbys, en general.
Bé, un cop desfogat informo que demà vaig a gravar el que queda del disc que tinc entre mans, evidentment en un estudi extern car el meu Protools (paraula curiosament semblant a pòtols) ha mort ofegat en les incompatibilitats micosoftianes.
Ball pla + cosa standard que no sé què és.
