La Plaça del Rei

El cicle de músiques de Barcelona torna a tenir problemes. La cançoneta d'avui va com a homenatge i suport a aquest cicle tan important pel país i tan ignorat i menystingut per les institucions que l'haurien de vetllar. Quina país!


Adjunto la carta de l'associació:

Companys, companyes,
el Districte Ciutat Vella cita a l'Associació per dir-li que tenen una carta d'uns veïns que es queixen de molèsties. Suggereixen canvis (d'emplaçament, d'horari) que desvirtuarien o, simplement, eliminarien, aquests divendres tan participatius.
Ens deus conèixer, o tens coneixement del que fem, sinó et podem dir que és un goig veure la plaça plena de rotllanes i cares somrients ballant danses tradicionals. És una realitat que d'allà han sortit grups de música, amistats fugisseres i matrimonis perdurables fins al dia d'avui.
Anirem a parlar amb el Districte, farem propostes de REDUCCIÓ DE VOLUM (volum màxim corresponent a 500W, canvi de lloc de l?escenari perquè no enfoqui a l'entrada de la plaça), REDUCCIÓ DE DIES (20 divendres al 2011 en front dels 24 del 2010), REDUCCIÓ D'HORARI (fi de les actuacions a les 23.45h, fi del desmuntatge d'escenari i de l'equip de so 24.30h), COMPROMÍS DE DIÀLEG I CIVISME (un grup de noies joves s'han fet voluntàries per anar a parlar amb la gent que ha signat la carta, tot i que no sabem si en són molts o pocs), etc.
Que volem de tu? que ho sàpigues. Que ens donis suport moral (i pràctic, si coneixes algun peix gros). Avui recollirem signatures abans de que ens acomiadem fins a la primavera; si vols pots signar-ho tu també. També pots escriure'ns. Tot pot servir per fer gruix quan anem a defensar que les DANSES A LA PLAÇA DEL REI són un patrimoni (immaterial?) d'aquest nostre pobre? brut? trist? dissortat? país.

Associació Danses a la Plaça del Rei
24 de desembre del 2010

(la foto és de l'Astrid Cardona Plantada)



Avui, a la primera! Normalment aprofito alguna estoneta com quan rento els plats per parir la idea i al vespre em poso a plasmar allò embastat i trigo entre mitja hora i una i mitja a fer tot el procés. Avui la cosa anava de música folk a la salut de la Plaça del Rei i per tant tocava violinet. L'he tret de la funda, he apretat el botó de gravar i amb menys de 5 minuts, feina feta! (pim-pam! pensada, tocada i gravada). Espero que sigui un bon senyal de cara a la ràpida i satisfactòria resolució de la història.