El fet d'haver de fer una cançoneta al dia et fa tenir el cap actiu i qualsevol pretext és bo. El motiu d'avui no és rellevant però ha acabat sortint un perfil de personatge que crec que és força comú. No sé si en coneixeu d'aquestes (o d'aquests, ara no serem sexistes, malgrat és un tic que he observat més en les noies). A mi m'en venen un parell al cap, pel cap baix.
Ella és la noia gat
que a la gent roba la tendresa
Amb el somriure assajat
I falsa modèstia pretesa
Però ara la gent ja ho sap
Quan la veu pel carrer
I quan passeja pel mercat
que jo ara també ho sé
Ella fa com si res
Fleuma sense basarda
Va robant la tendresa
La roba i se la guarda
I en arribar a casa
Quan ningú la veu
Als seus gats els regala
La tendresa que li doneu
Amb el posat altiu
Pels carrers serpenteja
Somriure procliu
Tot posat i estratègia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada