Em sento estafat (suposo que com tants d'altres). Rectifico, no és que m'en senti, és que ens han estafat! Aquesta crisi no és més que el resultat de l'afavoriment de l'especulació com a mitjà d'enriquiment dels que ja tenien quartos com per invertir, ergo el problema ve de la llei que els ha permès fer-ho iiiiii les lleis les fan els polítics. Per tant som al cap del carrer. Perquè ningú ho ha parat abans si la injustícia és de per sí enorme? Evidentment el resultat és dramàticament esperable. Queda un forat que es tapa amb les misèries de la majoria.
El gratacels,
quan més alt és, més fondes en té les arrels
la zona obaga del diner
diu que n'és freda com el gel
i la Cuca el seu cau hi té
des d'allí no es veu mai el cel.
Aquesta cuca de mil caps
no hi enten de cor ni de fel
Amb fil primet vesteix son cau
fent un teixit fi com el tel
A poc a poc tot ho ha esmotxat
com un cap calb i sense pèl
S'aprofita del món rodó
i de la torre de Babel
i si es presenta la ocasió
atia Caïn contra Abel.
Tenir el poder, tenir el diner
és el seu únic gran anhel
Viu envoltada de verí
i menja pa, nous i mel.
CAP ESTEL SENSE CONTROL
SOLCA EL CEL SI ELLA NO HO VOL.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada