Dia rúfol a la Garrotxa. Un dia d'aquests que no tenen horitzó i el cel es confon amb el mar. D'aquests que has d'estar animat per tal que l'humitat i la grisor no se t'enduguin.
L'ona de la platja arriba, trenca i s'en va,
i s'en va lluny no torna més un cop trencada es desfà
els teus ulls es trenquen i dibuixen l'horitzó
però no el poden veure perquè estan negats pel plor.
Haver-ho dit abans, home! Ei, que les teves cançonetes i comentaris m'han fet passar un matí molt agradable. A veure si et puc anar seguint...
ResponElimina;-) ...aquí estaré.
ResponElimina