Porto tot el cap de setmana de clausura amb companys de Sol i Serena, La Criatura Verda, Biella Nuei i un jove grup Tolsenc treballant en un dels projectes de la Ciutats 3.0. Ha estat una col·laboració express amb arranjaments i gravacions a la vena. Sempre és una bona experiència treballar amb gent diferent, amb mètodes i criteris diferents. Ajuda a avançar.
Com que el cap de setmana ha estat de barreges de cançons de taverna olotines amb tonades occitanes, arranjaments pseudo-manouche i himnes llibertaris i unes quantes rareses més, la cançó quotidiana no podia sortir d'altra manera.
(no sé què ha passat amb el video que ha quedat a un pas de la psicodèlia. Prometo que tocava la pandereta de veritat a l'estil tamburello)
I ara cantaré cançons, de moda napolitana
ho faig a la catalana, per minyones i minyons.
I avui la cançó és de dia, per això en puc fer soroll
malgrat el dia ser moll, al cor en tinc alegria
I en canto sense embuts, tancat a la meva cripta
que l'antic govern d'Egipte, gairebé ja n'ha caigut
La gent surt a cor què vols, a cridar en el carrer
més n'hi havia ho sabeu bé, el dia deu de juliol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada