En un llit de teules
ha passat la nit
De gros que era el somni
no hi cabia al llit
De gros que era el somni
ha pujat al teulat
sense presó per sostre
per fí ha somiat
Amb els ulls clucs somreia
mentre s'adormia
cada somrís que feia
un estel s'encenia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada