Com a part d'aquest projecte/història/pocafeina vaig pensar que un dels aspectes que podrien ser interessants és el de l'experimentació.
Francament no em veig pujant a un escenari per defensar la cançó d'avui, però jugar-hi ha estat interessant.
Cançó d'una sola nota.
MI
Mimí Mistral mirava milers de milions de mitjons en el mirall. Miscel·lània mística, el miratge minvant... I un mixo miolant mimava la nota mi.
Salut.
la teva explicació d'aquesta senzilla cançoneta d'una nota, al jardí... moll de pluja i pedra?... a mig passeig, va fer que tots/es desitgéssim entrar aquí a sentir-la ....i al final van ser totes, una darrera l'altra... gaudint de la teva creativitat! Ets un crak! (Veïns i convidats)
ResponEliminaUn plaer, veïns i convidats ;)
ResponElimina